Anàlisi
No val que un ocupador, en aquest cas un ministeri, contracti una persona per fer una feina i que quan l'acomiada no la indemnitzi. No val que les indemnitzacions a dues persones que fan feines equiparables siguin diferents depenent del tipus de contracte laboral que tingui cadascuna. Semblen posicions raonables, però ha hagut de ser el Tribunal de Justícia de la Unió Europea qui, per resoldre un litigi plantejat per una ciutadana espanyola, propiciï un parell de lliçons al nostre poder legislatiu.
No és la primera vegada. Aquest mateix tribunal fa temps que emet sentències que estan forçant canvis en el règim hipotecari i de desnonaments espanyol. El 2014, desautoritzant la recent llei del 2013, es va posicionar a favor que els jutges paralitzessin els desnonaments en cas de detectar clàusules hipotecàries abusives. Aquesta i altres decisions del tribunal visualitzen en públic, i intenten revertir, el que molts ciutadans ja han experimentat en primera, segona o tercera persona: la legislació hipotecària espanyola afavoreix les entitats financeres a costa dels usuaris.
Curiosament, tant en l'àmbit laboral com en el dels desnonaments una part dels raonaments del Tribunal de Luxemburg coincideix amb posicions sostingudes per alguns a Espanya però que no havien sigut acollides favorablement per la majoria parlamentària sortint. Per un costat, diversos moviments socials estan demanant des de fa anys que no es discrimini els treballadors per causa del seu contracte; per l'altre, un control més intens en els desnonaments és una de les reclamacions històriques defensades per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Segur que hi ha els que, perplexos pel que està passant, pensen que el populisme s'escampa massa de pressa. La realitat és que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea basa la seva argumentació en una cosa tan poc frívola com els drets fonamentals de les persones.
Notícies relacionadesDonada la transcendència de la sentència, el pròxim Govern probablement es veurà forçat a introduir canvis en la legislació laboral. Ara bé, la nova legislació pot fer-se igualant modalitats contractuals per dalt o per baix, és a dir, apujant les indemnitzacions més baixes o, contràriament, reduint les dels indefinits. A més, més enllà de l'eventual canvi legislatiu, des de la perspectiva empresarial és possible que el nou marc jurídic provoqui una retallada en els salaris en alguns casos. L'ocupador ara haurà de proveir una quantitat de diners més elevada en cas d'acomiadament, i, si el cost efectiu del lloc de treball s'ha de mantenir constant, és probable que aquest import se sostregui de la compensació que percep del treballador.
Segurament el tribunal no ha contemplat l'impacte que pot desencadenar la seva sentència. I fa bé, perquè no és competència seva fer-ho. Quan per fi tinguem un Govern, seran els nostres polítics els que hauran de posar una mica d'ordre en la legislació laboral. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea s'ha limitat a recordar una cosa de la qual a vegades aquí ens oblidem: no tot s'hi val.
