Un pregó que engrandeix el pregoner

El pregó de Javier Pérez Andújar que ahir a la nit va obrir les festes de la Mercè no va fer sinó confirmar l'encert de la seva elecció per a aquesta missió, qüestionada pels sectors més exaltats de l'independentisme. L'escriptor, de Sant Adrià però vinculat emocionalment des de sempre amb Barcelona, va trenar un discurs al qual ningú mitjanament assenyat, sensible i amant de la cultura podrà posar cap objecció de fons. La seva reivindicació no només de la literatura sinó de la lletra impresa en general és més necessària que mai en un moment en què l'exuberància expressiva que permeten les noves tecnologies pot ser confosa per alguns amb un augment de la qualitat. No va ser intranscendent que Pérez Andújar elogiés tant les llibreries com els quioscos de premsa, tant Cervantes com els autors de modestos fanzins. Definir Barcelona com una ciutat escrita «amb les lletres que surten del fum de les fàbriques» va ser la frase que va resumir el seu elogi de la cultura popular. I va embastar una sèrie d'autors de referència d'aquesta Barcelona, molts dels quals van arribar des d'altres parts de Catalunya, Espanya i el món. Va ser una manera de subratllar el poder d'atracció de la ciutat i el seu caràcter obert i inclusiu. La subtilesa, els gestos còmplices i el gruix intel·lectual van caracteritzar un pregó en què Pérez Andújar es va mostrar tal com és i en què va pronosticar que «la gent de Barcelona no es deixarà desposseir del dret a ser de Barcelona cadascú a la seva manera».

També tal com és es va mostrar el protagonista del contrapregó del Pla de Palau, Toni Albà, per més que el seu xou consistís a disfressar-se de Felip V. Albà va fer el que havia anunciat: una bufonada amb pretensions de reivindicació independentista. Un objectiu perfectament legítim si no fos perquè va ser plantejat com a desgreuge per l'elecció de Pérez Andújar, gens proper al procés, com a pregoner. Un despropòsit que revela una inquietant tendència a la intolerància per part dels que situen la independència de Catalunya com un objectiu davant del qual tot s'hi val. El que va tenir lloc ahir ha de ser interpretat en aquesta perillosa clau més que com un saludable exercici de llibertat d'expressió. En tot cas, ha quedat clar que entre Pérez Andújar i Albà hi ha una gran distància i que el primer ha sigut un digníssim pregoner de la Mercè.