opinió
Les bicicletes no són per a les dones (a l'Iran)
Feia mesos que es rumorejava. Es van iniciar campanyes a les xarxes socials tot publicant fotografies de dones amb bicicleta. Aquesta imatge era una heroïcitat a l'Iran. A partir d'ara no només això, serà un delicte. Malgrat això, dones encaputxades continuen publicant fotografies amb la malèfica bicicleta. "No deixarem d'anar en bicicleta. En tenim absolut dret ", diuen les opositores de la nova norma que publiciten les seves accions amb el hashtag' #IranianWomenLoveCycling. "De cara a portar una vida normal, com a dona, he de fer front, cada dia, a una guerra. Sóc una criminal per estimar la vida i estimar el ciclisme? ", Afegeix una" dissident ", si és possible denominar així algú, que simplement vol anar amb bicicleta.
No opina igual l'aiatol·là Ali Khamenei, i la seva opinió, en un estat teocràtic basat en la hokumat-i islami o govern islàmic és clau. La fiqh-e-velatVelat, tutela dels juristes religiosos, teoritzada pel líder revolucionari Ruhollah Khomeini, advoca per un govern dels savis, a la manera de Plató. Però els savis de Plató eren seculars, els millors filòsofs o científics. Els savis de Khomeini només han de conèixer profundament l'Alcorà i interpretar a Déu, Al·là. Tota la societat gira entorn de la religió. Aquesta pedra angular és interpretada per clergues. I aquí rau una de les principals diferències del govern, xiïta, enfront dels seus germans sunnites. Per a l'Estat Islàmic també gira tot al voltant de la religió musulmana, però no són els aiatol·làs que decreten sinó la comunitat liderada, encara que no guiada per un mul·là o ulema.
Khamenei va emetre un edicte religiós o fàtua el 19 de setembre en el que considera que les bicicletes no estan fetes per a les dones. Aparentment inofensives, les bicicletes són perverses: "Anar amb bicicleta sovint atreu l'atenció dels homes, deixen a la societat en mans de la corrupció i, a més, contravé la castedat de les dones". La campanya per poder anar amb bicicleta es suma a la de My Stealthy Freedom, de l'escriptora Masih Alinejad, que defensa els drets femenins a l'Iran. El principal: no portar hijab. En aquesta campanya alguns homes iranians s'han fet en fotografies amb els mocadors obligatoris per a les dones amb una pregunta demolidora: Per què els homes no tenim obligació de portar els mocadors? Els aiatol·làs no tenen resposta.
Notícies relacionadesEl ciclisme femení no és perseguit ara. Al maig van aparèixer senyals de trànsit a les ciutats de l'Iran que ho prohibien expressament però el codi penal no concreta cap pena. Per això, la policia religiosa es va dedicar a perseguir dones en bicicleta reprimint-les per un altre motiu. El de sempre: no vestir segons la norma. Al juliol hi va haver les detencions més nombroses i les dones capturades pel terrible crim d'anar en bicicleta van admetre la seva culpa i van afirmar públicament que mai tornarien a circular amb les dues rodes.
Tot això se suma a la detencions de centenars de joves dels últims mesos per celebrar festes. El delicte és que els esdeveniments són mixtes. O fins i tot detencions de vuit models, al maig, per "anti islàmiques". En aquest cas van ser acusades de publicar fotografies sense hijab. El govern va tancar els seus perfils així com el de més de mig centenar d'estilistes a instagram i facebook. Entre elles Elham Arab, icona entre les models perses, que va ser forçada a comparèixer davant un tribunal revolucionari islàmic. Vestida amb hijab va lamentar, en un acte de constrenyiment, haver publicat fotografies sense cobrir el seu cabell amb hijab. L'alternativa era la presó. Per això, ara tothom és conscient que les bicicletes s'han acabat per a les dones a l'Iran. Durant unes setmanes publicaran algunes fotos per després esfumar-se, un cop més, proscrites per ser dones. Davant el silenci còmplice de gran part del feminisme occidental. Perseguides, només a Teheran per més de 7.000 agents de la policia religiosa amb l'únic comès, cada dia, de vigilar com vesteixen les dones a la capital. Encara que no ho sembli, som a l'any 2016.
