De pallassos i salsitxes
Un pallasso no s'hauria de treure mai la perruca en públic. O desmaquillar-se. Em pensava que els augustos i carablancs s'ho transmetien els uns als altres com un ritus iniciàtic de broma. Ho dic perquè em va sorprendre que ho fes Toni Albà, durant la lectura de l'off-pregó de dijous passat per inaugurar la Mercè. Per la gravació que n'he vist a Youtube, la gent s'ho va passar bé i va seguir-li les gràcies. D'això es tractava, de fer una festa paral·lela. Encara que en aquest cas em sembla que la reacció al pregó oficial va ser exagerada i amb un punt d'histerisme col·lectiu, no ho veig com una mala idea: tant de bo cada any es fes un pregó alternatiu, a repèl de la cosa oficial, i potser amb els anys un pregó alternatiu al pregó alternatiu... Cap al final del seu parlament, però, Toni Albà es va treure la perruca de Felip V i, canviant de to, va explicar els motius del sarau. Error: la sàtira ho du tot incorporat, realitat i crítica.
Encara que d'entrada no hi tingui res a veure, el gest de Toni Albà em recorda una notícia banal que vaig llegir dies enrere. El meu caparró fa aquestes coses. El titular deia: «Hot dogs d'autor per a un bar de Nova York», i el breu explicava que uns quants xefs de renom, com Carme Ruscalleda, Albert Adrià o Joan Roca, havien creat un hot dog especial per a un bar de còctels de Manhattan. Ja ho sabem que els xefs d'avui dia són els nous intel·lectuals, però m'intriga aquesta etiqueta d'autor. He perdut dos minuts a Google i he vist que ara hi ha vins d'autor, viatges d'autor, parquet d'autor i fins i tot fons d'inversió d'autor.
Em sembla que, traient-se la perruca, Toni Albà va voler fer humor d'autor, és a dir, no va calcular bé el seu paper. Com passa amb els xefs que pretenen donar prestigi al hot dog (i potser acaba sent al revés: que la salsitxa els trivialitza a ells), la lliçó és que no cal que tot sigui transcendent, i únic, i tampoc no cal que ens tractin com si fóssim imbècils. Que només era un pregó.
