Sense esperons, Bertín perd gas

Va perdent pistonada. No és un descens dramàtic, però l'audiència va minvant. Em refereixo a Bertín Osborne (Mi casa es la tuya, T-5). La sessió amb Toñi i Encarna, les cèlebres germanes del duo Azúcar Moreno, no és que fos un desastre. Ni de bon tros. Però l'audiència que és fidel a aquesta cadena està acostumada a algun impacte que els deixi bocabadats. Per exemple, quan es van ficar tots tres al llit. «¡Toñi, Encarna i Bertín es ficaran tots tres junts al llit!», ens deien amb ànim d'incentivar el nostre interès. Indiscutiblement, el van incentivar. Però quan va arribar el moment va ser decebedor. No es van ajaure: es van recolzar, vestits i amb sabates. Va ser un posturisme d'una ridiculesa inenarrable. El recurs d'estirar al llit l'entrevistador amb les seves entrevistades és més vell que el betum. La tele l'ha explotat molt. Funciona bé quan s'hi fiquen despullats; o en suggerents picardies i pijames. Fa un any Mariló Montero també es va ficar al llit de Bertín. Ni ell es va despullar, ni ella s'hi va posar amb unes gotes de Chanel núm. 5 com a tota indumentària, que hauria sigut l'interessant; però almenys Mariló es va treure les sabates. Ara, un any després, resulta que les Azúcar Moreno anaven amb talons i Bertín amb els seus sabatots de genet rematat. Vaja, no progressem. Per a pròximes edicions almenys que li deixin posats els esperons a Bertín. Potser els ambients sado-maso ho agrairan.

ELECCIONS A LA TELE

Sense novetat al front de la cobertura electoral. Antonio García Ferreras al plató, Ana Pastor a Euskadi i la trapella Cristina Pardo a Galícia van elevar La Sexta, una vegada més, al podi de la referència informativa de la jornada. Deia Ferreras: «Després d'aquesta victòria, Núñez Feijóo es col·loca com el favorit per heretar Rajoy». ¡Ahh! És una anàlisi interessant, però ingènua. La primera condició per heretar és que hi hagi un difunt pel mig. I no sembla que Rajoy estigui disposat, per ara, a deixar-se enterrar. A TVE-1, l'Especial que va conduir Ana Blanco ens va oferir la seva distròfia informativa habitual. A Iñigo Urkullu li van dedicar 9 minuts. A Núñez Feijóo, 21. Van fer una pintoresca martingala. Primer, el discurs de Feijóo a tota pantalla; i després, a pantalla partida, mantenien Feijóo parlant, mentre que a l'altra finestra anaven sortint líders d'altres partits. La veu que sonava era la de Feijóo. Els altres, imatges mudes. Només figures.