La mort de Shimon Peres

Amb la mort de l'expresident d'Israel, Shimon Peres, desapareix l'últim dels grans fundadors de l'Estat d'Israel. Arquitecte dels acords d'Oslo, premi Nobel de la pau i prestigiós estadista d'un gran prestigi internacional, Peres va ser durant dècades la cara del procés de pau que mai ha arribat a fructificar entre israelians i palestins. Més popular en l'escena internacional que al seu propi país, on no va ser capaç de guanyar unes eleccions i tenia reputació d'ambiciós i de maquinador d'intrigues, Peres es va esforçar en l'àmbit polític i en d'altres, com l'esportiu i el social (a través del Centre Peres per a la Pau), per promoure la coexistència entre palestins i israelians com a camí cap a la pau.

La mort de Peres recorda que el procés de pau que va abanderar i que va arribar a personificar es troba en via morta. L'Israel d'avui, liderat per Benjamin Netanyahu en coalició amb grups més extremistes que ell, ha abandonat la taula de negociació i aprofundeix en la colonització dels territoris ocupats, com fa uns dies va denunciar, una vegada més, John Kerry. Del costat palestí, un dels grans protagonistes dels acords d'Oslo, l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), va perdre el seu pes polític amb la mort de Iàssir Arafat i avui és poc més que un organisme gestor d'ajuda internacional a Cisjordània, amb la franja de Gaza en mans de Hamàs. La pau per la qual Peres va treballar, amb els seus acusats clarobscurs, s'entreveu com un objectiu llunyà sinó impossible.