Vacil·lant full de ruta

Des que el procés sobiranista es va posar en marxa, una constant en cada una de les seves fases ha sigut la incertesa. S’anuncien passos, es fixen calendaris i es prenen decisions, però al final ningú sap amb certesa com s’acabaran portant a terme. És cert que la implementació de la decisions no sempre depèn dels actors que les prenen, però no és menys cert que els partits independentistes han tendit massa sovint a canviar de criteri i a utilitzar uns eufemismes que no han fet sinó augmentar la confusió.

Des del 27 de setembre del 2015 hem anat sentint el mantra que el Parlament, és a dir la majoria parlamentària, tenia un «mandat democràtic» per donar compliment al full de ruta de Junts pel Sí.

Aquest full de ruta contemplava diverses fases començant per una solemne declaració parlamentària d’inici del procés –que va ser el que es va produir el 9 de novembre amb el suport de la CUP– i seguint per l’inici d’un procés constituent participatiu, per la creació d’un govern de concentració, per la proclamació de la independència, per l’elaboració d’una llei de transitorietat jurídica i d’una llei de procés constituent, i que havia de culminar amb la celebració d’unes eleccions constituents i amb l’aprovació de la constitució per mitjà d’un referèndum.

Ara aquest full de ruta ha quedat en paper mullat i després de l’anunci del president Puigdemont de celebrar un referèndum «pactat o no amb l’Estat», sembla que tornem a situar-nos en el 2012, tenint en compte que l’acord de governabilitat entre CiU i ERC ja contemplava la realització d’un referèndum que en aquell moment rebia el nom de consulta sobre el futur polític de Catalunya, i que es va acabar portant a terme el 9 de novembre del 2014 amb la denominació de procés participatiu. 

Majoria parlamentària

Després d’això va venir la proposta de llista única, l’adopció del full de ruta consensuat per part de Junts pel Sí i la celebració de les anomenades eleccions plebiscitàries el 27 de setembre, unes eleccions en què els partidaris de la independència van obtenir una còmoda majoria parlamentària, però van quedar per sota del 50% dels vots.

Notícies relacionades

Puigdemont promet un referèndum en un any amb l'Estat o sense

Twitter era una cerveseria de Múnic

Es dóna la circumstància que aquesta era precisament la condició que la CUP considerava imprescindible per poder seguir endavant amb el procés independentista. La CUP ha sigut del tot coherent reivindicant la celebració d’un referèndum que permeti validar que la majoria de la població, i no dels diputats, aposta per la independència. No així Junts pel Sí, que per mantenir-se en el govern ha abandonat el seu full de ruta i ha renunciat al mandat democràtic emanat del 27-S, un altre eufemisme per referir-se a una qüestió prohibida com és el mandat imperatiu.

Però el problema de fons segueix existint. Ningú especifica com es portarà a terme un referèndum que difícilment serà pactat amb l’Estat ni explica quines poden ser les conseqüències arribat el cas.