Petit observatori
El mal ús del verb 'negociar'
M'ha sorprès molt, sincerament, llegir aquest titular de premsa: El senyor Matas negocia amb la Fiscalia un pacte per esquivar la presó. No és que tingui res en contra de la redacció de la notícia. És rotundament clara i precisa. El que m'ha sorprès és que un fet es negociï. En els meus anys d'advocat -tinc aquesta impressió- cap fiscal va negociar res amb un delinqüent.
Resulta que Jaume Matas, que va ser president de les Balears, ha estat a la presó i ara no vol tornar-hi. Me'n faig perfectament càrrec. Una presó no té, en principi, les comoditats d'un magnífic saló mallorquí, com l'expresident sap per experiència.
Però em sembla que el lector, i molts ciutadans de les Illes, trobaran sorprenent que qui ha comès un delicte pacti amb la fiscalia allò que no es pactaria, penso, amb un infeliç defraudador. Sembla que n'hi hagi prou de reconèixer els fets per no haver de sotmetre's a les conseqüències, que són, no ho dubto, francament desagradables. No devia ser desagradable, naturalment, que el PP balear, sota el mandat de Matas, i d'acord amb el PP estatal, aconseguís un 3% de comissió en les adjudicacions d'obres públiques. Això sí que és saber negociar, pot dir algú.
Però no és així, perquè negociar és una activitat legítima i extraordinàriament útil. He de defensar els qui compren i venen i fan que s'activi una societat. Hi ha diners que no són bruts, sinó saludables.
Corrupció és una paraula que està relacionada amb rompre, amb el trencament o trencadissa d'alguna cosa. I, naturalment, de l'ètica.
A mi em va anar molt bé que, en temps del franquisme, una persona que s'aprofitava de la seva vinculació amb el règim em fes una proposta inacceptable. Després, atzars de la vida, vaig saber que algú l'havia acceptat. A vegades una negativa pot ser una afirmació.
