Espanya dins de la roda

L’anunci de convocatòria d’un referèndum va agafar desprevinguts els portaveus de l’oposició, que van haver de reescriure el discurs previst en temps rècord. Quan pensaven que podrien posar Puigdemont contra les cordes per exigir-li concretar el full de ruta i acusar-lo de paràlisi i indefinició, es van trobar que el president anunciava el què, el quan i el com, i passava la pilota del procés al terrat del Govern espanyol –amb el permís de la CUP, és clar–. El «referèndum o referèndum» obliga l’Estat a reaccionar, a elegir entre seguir per la via de les prohibicions i les amenaces o bé seure a parlar com va fer Cameron i com faria qualsevol dirigent amb cultura democràtica.

És veritat que la grotesca situació que viu la política espanyola fa que sigui difícil imaginar-se qui podria seure a l’altre costat de la taula de negociació; ¿un Govern en funcions que fa gairebé un any que no se sotmet a cap tipus de control parlamentari? ¿Un PP cobert de corrupció, un PSOE fratricida en descomposició, un Podem que perd gas en cada elecció i amb un pes aritmètic insuficient?

Arrimadas l’encerta de ple quan parla de «la roda», però s’equivoca d’hàmster; qui és dins del bucle no és Catalunya sinó Espanya. L’estratègia Puigdemont-Junqueras marca un pas endavant molt clar perquè ja no proposa un procés participatiu sinó un referèndum, perquè haurà passat de les urnes de cartró a les urnes de debò, del registre de participants al cens oficial, dels voluntaris als funcionaris, dels anuncis apòcrifs a la campanya institucional, del 'sí-sí' i el 'sí-no' a l'o sí o no', de 600 punts de votació a 2.700 col·legis electorals i de subterfugis a un Govern que no s’amaga i aplica el resultat perquè l’empara la llei catalana.

En canvi, el Govern central sí que és exactament on era abans del 9-N, instal·lat en la via dels recursos al TC, suspensions cautelars, amenaces d’inhabilitacions i vies penals, sabent que si impedeix que es voti fent servir la força crearà un escàndol democràtic de dimensions internacionals, i que escudar-se en el TC no serà suficient per dissuadir el trident Puigdemont-Junqueras-Romeva, com no va dissuadir el de Mas-Ortega-Rigau.

Notícies relacionades

Puigdemont aconsegueix un 'sí' crític de la CUP i ja busca aliances amb els comuns

Twitter era una cerveseria de Múnic

Si Espanya està encallada és perquè no hi ha ningú que tingui la valentia d’afrontar políticament un problema polític ni d’oferir un model d’Espanya diferent d’aquella Espanya tancada, inamovible i orgullosa de si mateixa. Per sortir de la roda només caldrien uns governants que acceptessin que votar és normal, pactessin les condicions del referèndum i fessin campanya a favor del no. És un cas inaudit de miopia política no veure que tindrien possibilitats reals de guanyar.

Seguim governats per dirigents com García-Margallo, portaveu oficiós del Govern en funcions, que deia que Puigdemont ha llançat el pitjor desafiament contra la unitat d’Espanya des de l’octubre del 1934. Una prova més de qui és el que està atrapat a la roda.