La formació de govern a Espanya i l'herència de la Segona República

Espanya no aconsegueix formar Govern des que les eleccions generals de desembre del 2015 van transformar radicalment el seu sistema de partits. La dificultat està relacionada amb els càlculs dels partits sobre els possibles costos i beneficis de recolzar o no governs diferents. Les regles per a la formació i la censura del Govern afecten aquests càlculs. Les regles de la Constitució de 1978 són dramàticament diferents de les que van regir durant la Segona República (1931-36), i són en part una reacció a la inestabilitat g

SELECCIÓ I DESTITUCIÓ DEL GOVERN

D’acord amb la Constitució de 1978, el Rei nomena un candidat a president del Govern després de consultar amb els partits polítics del Parlament. El candidat es veu sotmès a un vot d’investidura al Congrés dels Diputats, i ha de rebre el suport de la majoria absoluta del nombre total de diputats per ser investit. Si no s’aconsegueix, són suficients més 'sís' que 'nos' en una segona votació. Això significa que els partits han de revelar les seves posicions de manera molt clara davant els mitjans de comunicació i l’electorat, i afrontar les conseqüències de les seves decisions.

  

 Però no són les regles d’investidura les úniques que importen. En les democràcies parlamentàries els diputats poden destituir els seus governs. A l’adoptar una moció de censura constructiva, Espanya va establir un llindar molt alt. Requereix que una majoria absoluta de diputats votin per destituir el Govern i simultàniament es posin d’acord per elegir un nou president. Així doncs, durant un vot d’investidura els diputats són conscients de la dificultat d’enderrocar un Govern.

El Parlament de la Segona República no es va atorgar un paper formal en la formació de Govern. D’acord amb la Constitució, el president de la República «nomenarà i separarà lliurement el president del Govern». Es presumia que el Govern tenia la confiança del Parlament, a menys que o fins que formalment l’hi retirés. Amb un Parlament altament fragmentat entre múltiples partits, el president de la República tenia una gran influència sobre la composició del Govern. Les regles també facilitaven la seva formació, perquè els parlamentaris no necessitaven posar-se d’acord abans.

  

 Els governs podien ser destituïts més fàcilment que avui dia. La Constitució donava al president de la República el poder de destituir el president del Govern, i obligava el president de la República a destituir el Govern si el Parlament li retirava la seva confiança. Així, el Govern era separadament responsable davant les dues institucions. I el Parlament podia censurar el Govern amb el suport de la majoria absoluta dels seus membres.

  

 D’acord amb la Constitució de 1931, el Parlament va elegir Niceto Alcalá Zamora com a president de la República. El seu paper en la selecció i destitució del Govern sovint va ser polèmic. Va ser criticat per mantenir extensives consultes abans d’elegir el president del Govern, molt més enllà dels parlamentaris. Va fomentar la formació de governs que incloïen els seus amics i ometien líders de partits clau. Va retirar la seva confiança al president del Govern Manuel Azaña quan aquest encara comptava amb la confiança del Parlament. Va interpretar àmpliament la seva autoritat constitucional per incloure nominacions que diferien de les preferències del Parlament, i va intentar influir en els objectius del Govern a través de notes presidencials.

 

EL PODER DEL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA

Alcalá Zamora també va dissoldre el Parlament en dues ocasions. La Constitució estipulava que el nou Parlament valoraria la necessitat d’una segona dissolució que tingués lloc durant el mandat del president de la República. Si la considerava innecessària, comportaria la desti-

tució del president de la República. L’any 1936, el Parlament va destituir Alcalá Zamora quan va considerar innecessària la segona dissolució. Després, Azaña va ser elegit president de la República. Poc després va començar la guerra civil.

Notícies relacionades

El retorn de l’amor

Fins que siguem vells

    

La Segona República va influir en nombrosos aspectes de la democràcia actual. La inestabilitat governamental va portar els dissenyadors de l’actual Constitució a optar per institucions que van creure que fomentarien l’estabilitat, com la votació d’investidura per elegir el president del Govern i la moció de censura constructiva. Aquestes regles, combinades amb el nou sistema de partits, dificulten la formació de Govern.