Més enllà del soroll
undefined35718413 a poster showing spain s socialist party psoe leader pedro160929203712 /
La barreja de mesos i mesos sense Govern, els vetos creuats en relació amb socis potencials, juntament amb les agendes personals de cadascú, han conduït el PSOE a una situació insòlita. El soroll només ha permès seguir les argúcies i els estratagemes amb què els uns i els altres han mirat de mantenir posicions i desqualificar l'oponent. Però tots sabem que més enllà dels Sánchez, Díaz i Madina, hi ha debats més de fons. Ahir ho deia Josep Borrell: no es pot, al mateix temps, dir no a Rajoy, afirmar que no es pot governar amb 85 diputats i voler evitar unes terceres eleccions. Tampoc es pot dir «quina part del no no ha entès» i negar-se a governar o pactar amb el sector que representen Podem, les confluències i els partits nacionalistes.
Les tensions al PSOE se situen a mantenir-se en una posició que no posa en qüestió l'estatus econòmic i que només es diferencia del PP en aspectes com les llibertats civils i l'èmfasi redistribuïdor, o a l'hora d'explorar alternatives de model econòmic en un moment de canvi d'època. Els fills dels militants del PSOE, deia Borrell, estan en aquesta última opció. La fragmentació del vot d'esquerra s'explica per edat i lloc de residència, i sembla clar que la socialdemocràcia perd pes entre joves i gent de ciutat.
En aquest escenari, la gent de Sánchez volen sobreviure com a dirigents, però ho relacionen ara amb aquest camí més incert que representa la possible aliança o acord amb Podem, les confluències i els nacionalistes. No oblidem, com recordava Imanol Zubero en un bon post, que Sánchez és resultat d'una operació de l'aparell per bloquejar candidats menys submisos en el seu moment com Pérez Tapias o Madina. Però ara Sánchez ha agafat vida pròpia i vol jugar les seves cartes. Tornem a la política i vegem com podem aconseguir que Rajoy i el PP deixin de governar a Espanya.
