Anàlisi
L'inevitable declivi del PSOE
Ha passat el que era previsible. Que Sánchez fos batut pels seus crítics i es veiés obligat a dimitir. L'operació destinada a aquest fi ha sigut molt més sagnant del que segurament els seus instigadors esperaven. Però ha aconseguit el seu objectiu prioritari. Els passos següents encara no estan ni de bon tros clars, però el procés que es va iniciar ahir a la nit només pot seguir una lògica bastant previsible.
Una nova direcció, necessàriament provisional però amb capacitat per decidir les urgències principals que el partit té davant seu en aquests moments, agafarà les regnes de la formació. La seva primera tasca -la podria abordar la gestora que ara es designarà o la que la substituirà dissabte que ve- serà designar una persona que en nom del PSOE atengui els seus compromisos externs. El més destacat, la més que probable crida del Rei a una ronda de consultes perquè el cap de l'Estat pugui proposar Mariano Rajoy com a candidat a la presidència del govern.
El següent pas obligat de la comissió gestora serà debatre amb el grup parlamentari socialista al voltant del vot que aquest haurà d'expressar el dia de la investidura. Se sap que els diputats del PSOE estan dividits, a parts iguals, es diu, en aquest punt. Almenys fins avui, que això podria canviar en els dies o setmanes que vénen. Hi ha una dada de partida: el líder del PP en tindria prou amb l'abstenció d'una dotzena d'escons socialistes per resultar elegit. No hi ha dubte que ja pot comptar amb ells i segurament amb bastants més.
La pregunta és què farà el sector sanchista quan comprovi que el seu «no és no» no produirà resultats pràctics. ¿Mantindrà la seva postura, arriscant greus sancions disciplinàries o acabarà doblegant-se a la realitat dels fets, a l'evidència que no hi haurà noves eleccions? ¿Quants dels seus membres optaran per un camí o per un altre? Vista fredament, aquesta incògnita és políticament irrellevant, per més morbo que pugui generar.
Si més no, de cara a la investidura. Per més endavant, per a quan la legislatura comenci a funcionar, la cohesió del grup parlamentari socialista pot ser una qüestió d'interès general. ¿Quina postura adoptarà el PSOE en el debat pressupostari? ¿Podrà la direcció provisional del partit obtenir del PP contrapartides a la seva abstenció, en aquest i en altres capítols decisius de l'agenda política?
S'haurà de veure, però no sembla que el partit que surt del drama d'ahir hagi de tenir gaire força per imposar concessions substancials. I més si segueix dividit. Que és el que inevitablement passarà, perquè les ferides dels últims dies trigaran a tancar-se, si és que ho fan alguna vegada. El PSOE ha patit un fort cop, en la seva estructura interna i en la seva imatge de cara a la ciutadania, i cap fórmula miraculosa, cap congrés futur, podran pal·liar-lo. I encara menys quan a l'horitzó no apareix cap líder potencial amb capacitat per fer reviure el partit i per frenar el que ara com ara sembla el seu inevitable declivi.
