Les corrides no tornaran

Les corrides de toros no tornaran a Catalunya, i ho diu una fedatària que va ajudar a recollir aquelles 180.000 firmes -més del doble de les legalment requerides- perquè el 2008 entrés al Parlament la iniciativa legislativa popular que va acabar amb un espectacle que ens avergonyia a una gran majoria de la societat catalana i que segueix avergonyint una gran majoria de la societat espanyola. Si finalment el Tribunal Constitucional dicta sentència a favor d'anul·lar la llei catalana que prohibeix les corrides, ensopegarà amb la indiscutible potestat de la Generalitat, que podria regular aquest espectacle posant tantes traves i condicions impossibles que arribarien a treure les ganes fins i tot de l'empresari més entestat a seguir perdent diners a la Monumental de Bar-celona.

«Els toreros hauran de lidiar les bèsties amb armadura, casc amb ploma lateral, visor i cresta alta, i escut de legionari romà per garantir la seva protecció vital», podria dictaminar el nou reglament d'espectacles taurins de Catalunya que s'hauria de redactar. Encara que preferiria un articulat més fidel a la gloriosa i famosa lluita del cos a cos entre la bèstia i l'home: «Els toreros lluitaran contra el toro en igualtat de condicions, completament despullats, o si ho prefereixen, amb tutú rosa». I per ser justos amb tots els participants, el reglament hauria d'indicar que abans de començar la festa la bèstia participant hagués de firmar de pròpia mà un document on es comprometés a estar en ple ús de les seves facultats físiques i mentals per poder participar en l'espectacle. I el cavall també.

Ningú reclama veure sang

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

I és que ¿per què han de tornar les corrides de toros a Catalunya quan ningú les ha trobat a faltar durant aquests últims sis anys? No hi ha un moviment social que reclami tornar a veure sang a l'arena els diumenges a la tarda. Ja feia molts anys que la tauromàquia barcelonina sobrevivia a base de turistes que venien enganyats. Russos, japonesos, xinesos, italians i alguns anglesos, molts dels quals sortien horroritzats -i a vegades fins i tot vomitant o plorant- al presenciar la dantesca imatge d'un toro moribund escopint sang mentre la gent aplaudia. Els que hi ha al darrere, i molt al darrere, de la tossuderia d'imposar aquesta plaga són els mateixos que porten la «defensa de la tauromàquia» al seu programa electoral. Els mateixos amb els quals militava -¡quina casualitat!- l'actual president del Tribunal Constitucional. Els mateixos que, per cert, van gastar 6.000 euros en corrides amb les famoses targetes black.

Tenen por. Por d'una societat cada vegada més sensible i justa. Catalunya va ser la bretxa, i ara altres comunitats, com Galícia, el País Basc o les Balears, estan iniciant processos similars -o fins i tot ja hi estan completament immerses- d'abolició de la tauromàquia. Els toros estan començant a deixar de ser un símbol d'Espanya, i si és necessari Catalunya s'envalentonarà més que mai.