La doble moral

El Saló Eròtic de Bar­celona obre les seves portes físiques, però el seu espot publicitari ja ha rebut més de tres milions de visites a Youtube. Un anunci que comença amb la revolucionària Amarna Miller dient: «Vaig néixer en un país hipòcrita on la mateixa gent que em diu puta es fa palles amb els meus vídeos». El vídeo no té res a criticar, diu veritats com una casa de pagès, però les xarxes socials cremen. Alguns consideren que és molt hipòcrita fer aquest anunci, criticant el que ells mateixos fan. Es troba a faltar alguna crítica a la violència de gènere o al masclisme i grinyola una mica que el saló estigui patrocinat per un prostíbul. Jo dic que ni totes les putes són unes esclaves ni tot el porno és masclista. Però el debat està servit.

    El Corte Inglés ha retirat un espot en el qual es normalitzaven els matrimonis gais. Era molt ­simple: una parella formada per dos homes, forrant els llibres del col·legi dels seus fills. Un clàssic per parlar de la tornada al col·le, però amb dos pares. L’anunci és fantàstic i no diu res de dolent. Però reben 21.000 firmes en contra i el retiren (encara que, oficialment, la campanya va arribar a la seva fi).

Notícies relacionades

Amarna Miller: "Som més que un cos amb forats"

L'anunci del Saló Eròtic de Barcelona critica els "hipòcrites"

La publicitat és una arma de doble tall, com podeu veure. El Saló Eròtic rep un munt de pals per un anunci que no es correspon de cap manera amb el saló real, que és de tot menys eròtic, i el Corte Inglés perdrà moltes vendes per voler arriscar i després no assumir el risc a causa de la pressió homòfoba.

    Al PSOE li ha passat una cosa semblant. Van crear, encara que fos sense voler, un eslògan que va resultar molt enganxós. El ja famós No és No. En aquest cas, no és que l’hagin retirat, però sí que l’han reinterpretat o alguns no l’hem entès. El no a Rajoy és, en realitat, un no als seus propis ­militants i un exemple claríssim de doble moral. Com en els anuncis del festival eròtic de Barcelona i d’El Corte Inglés. Volem ser moderns, però no tant. Té raó Amarna Miller, vivim en un país fas­ti­gosament hipòcrita. Jo encara hi afegiria: un país fastigosament hipòcrita, covard i ple de falsos moderns.