Colòmbia i el Nobel de la pau a Santos

Encara que les urnes se li giressin d'esquena, els esforços per aconseguir la pau a Colòmbia que ha portat a terme el president Juan Manuel Santos es mereixen el màxim respecte i suport, i així ho ha entès el Comitè Noruec del Premi Nobel al concedir-li el de la Pau. Firmar un alto el foc després d'una guerra civil que ha durat més de 50 anys i que ha causat més de 250.000 morts i milions de desplaçats és una tasca que requereix molta fortalesa, com bé assenyala el comunicat d'Oslo. Malgrat això, en tot acord de pau hi ha almenys dos firmants que es comprometen a deposar les armes, que deixen enrere molts principis per compartir-ne uns altres amb qui era l'enemic, per emprendre un camí polític lluny de la violència. En aquest cas, el Nobel no arriba a l'altra part imprescindible per a l'acord, la guerrilla de les FARC, ni tampoc als qui han patit en la seva carn els efectes de la guerra, és a dir, les víctimes.

El 1994, Iàssir Arafat, Yitzhak Rabin i Shimon Peres van rebre aquest guardó per haver firmat els acords d'Oslo, que havien d'oferir una solució permanent al conflicte entre Israel i Palestina -solució que, per cert, no ha arribat-. ¿Hauria sigut acceptable que aquell premi el rebés només una de les parts? Aquesta és potser una debilitat d'aquest guardó a Santos, però no és l'única.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

La candidatura del president colombià competia amb la dels Cascos Blancs, una organització no partidista dedicada al rescat de persones després dels bombardejos a l'atribolada Síria. Han aconseguit rescatar més de 60.000 persones arriscant la seva pròpia vida. El premi, si l'haguessin rebut, no hauria aturat la carnisseria en aquell país; però, davant la desconnexió general generada per aquesta guerra en governs i societats, hauria sigut almenys un senyal d'ànim per als qui pateixen la guerra d'una forma despietada i per als qui estan disposats a perdre la vida per salvar els altres.

El premi a Santos contribuirà a donar l'empenta al procés -ara més necessari que mai- que les urnes li van negar, i això és el més positiu, però no per això deixarà de ser un premi polèmic. En tot cas, els Nobel de la pau acostumen a ser-ho. En realitat des que Alfred Nobel, fabricant d'armament i inventor de la dinamita, va llegar una part de la seva fortuna per crear un premi dedicat a la pau fa més d'un segle.