Anàlisi
El llenguatge en xarxa, fora de control
A internet es desconeix l'abast real de cada missatge, que pot ser malinterpretat o exagerat
icoy33439180 whatsapp facebook160929174529 /
Vivim temps de canvis en la comunicació interpersonal. Les xarxes socials noves o reflectides a internet, les comunitats virtuals, suposen una cosa tan important com la recuperació de les possibilitats de desenvolupar, en tota la seva extensió, la sociabilitat humana. Es tracta de l'onada 2.0 i afecta tots els àmbits: nous agents polítics sorgits del poble a través del poder de l'organització sense organitzacions, noves iniciatives empresarials, molt més assequibles per a tothom, a la xarxa, la ruptura de models de negoci tradicionals, relacions més horitzontals entre grups humans tradicionalment enfrontats (empresari-treballador, professor-alumne, etcètera) i, en definitiva, el naixement d'un ésser humà més apoderat, amb més capacitat de participació en totes les esferes que l'afecten.
En altres paraules, les xarxes socials virtuals com a reflex i ampliació exponencial de les possibilitats de l'antiga plaça del poble per a la sociabilitat humana estan fent la nostra veu com a ciutadans infinitament més audible del que ho va ser abans.
Són els joves els seus primers habitants. Conviuen amb els que anomeno “individus connectats”, aquells que, independentment de la seva edat, mostren nivells de connexió, residència i autonomia fins i tot més grans que els primers en la galàxia internet. Per als segons, des de la maduresa, no resulta difícil aplicar sentit comú, valors, sentit crític i ètica a la seva experiència com a internautes. La seva perícia tecnològica no és la mateixa que la dels joves. Aquests, al seu torn, que han crescut en el nou ecosistema tecnològic, mostren competències extraordinàries pel que fa al domini tecnològic, encara que els falta la maduresa (el sentit comú, els valors, el sentit crític) dels seus companys de navegació adults.
ENSENYAR A SER RESPECTUOSOS
Tots dos, però sobretot els joves, han d'aprendre una competència bàsica per optimitzar el seu potencial de comunicació a internet, tots dos han d'aprendre allò que en algun moment he denominat “el llenguatge en xarxa”, una forma nova i nascuda d'un principi essencial: l'enorme absència de control de l'abast del que direm a internet.
Ho comento sempre en xerrades: sóc molt més cautelosa al voltant de les meves ideologies, les meves opinions, quan les expresso a Twitter, a Facebook, del que ho sóc quan dono una classe o una conferència. Parlar en públic, per escrit o de forma presencial, és una forma de comunicació més controlada del que ho és parlar en xarxa. En xarxa es desconeix l'abast real de cada missatge, que pot ser malinterpretat o exagerat en més mesura donada l'absència de context en la seva expressió. Parlar en xarxa es fa per escrit i a un públic parcialment desconegut, al qual arribarem, mitjançant retuits i shares, de forma molt més fàcil i casual que mai abans.
No serveix, una vegada llançat un missatge malinterpretat, simplement esborrar-lo. Milers de cops de pantalla poden servir llavors per demostrar que volem ocultar el nostre error. La millor forma de resoldre un problema d'aquesta mena és confessar, aviat i educadament, que ens hem equivocat. Però sobretot aprendre, ensenyar a ser molt més respectuosos, precisos, seriosos, amb el significat del que diem en 140 o pocs més caràcters.
