Més enllà de Bratislava

Un debat s'estén per tot Europa. Davant l'avanç dels populismes i la creixent desafecció que senten els ciutadans pel projecte europeu, la Unió Europea es troba en un moment crític. La decisió de sortir de la UE elegida per una part del poble britànic (36% dels electors) no fa res més que reforçar la lògica política que s'imposa. Per un costat, els ciutadans volen ser consultats. Per l'altre, a Europa se l'obliga a canviar. Entre altres tensions, el vot del Regne Unit està posant a prova Europa i ja hi ha qui demana que s'escrigui un nou capítol de la seva història. Altres, contagiats per la idea, exigeixen un referèndum sobre la pertinença del seu país a la UE i a l'euro. ¿Fins on pot portar-nos aquest debat?

Es veia venir que el referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a la UE provocaria un xoc de caràcter polític més que un xoc de naturalesa econòmica. Es preveia que podia provocar un contagi difícil d'evitar a altres estats membres. El que sembla que ha quedat clar és que la resposta ja no pot ser la de «més Europa», ja que aquesta resposta no farà res més que alimentar la distància entre els ciutadans i la construcció europea. La resposta a la necessitat de democràcia d'Europa s'ha de donar a través d'un procés d'apropiació democràtica, de reforç de la democràcia i de la cultura cívica europea en el qual pugui participar una àmplia majoria de la societat que permeti legitimar així la construcció de la unió europea i imaginar la seva futura evolució.

És urgent definir el mètode de la nova Europa i la mobilització de totes les palanques de la democràcia participativa. Organitzar grans debats nacionals i transnacionals que tinguin el seu origen en la ciutadania i que proposin les reformes que facin Europa més democràtica. El que no es pot seguir fent de cap manera és una Europa des dels despatxos de les institucions europees.

El 'brexit' no pot fer-nos retrocedir, al contrari, ens ha de fer reviure. Els europeus han de reinventar-se i acceptar els desafiaments col·lectius. Es tracta de contribuir a una reapropiació urgent del projecte europeu pels ciutadans per l'interès general de tots i cadascun de nosaltres. Som els ciutadans els que hem de dissenyar el nostre futur comú. S'ha de consensuar un full de ruta ambiciós però que sigui concret i realista, centrat en les necessitats i les preocupacions reals dels ciutadans. Si no s'aconsegueix avançar per aquest camí, la ciutadania acabarà per despenjar-se acceleradament de les institucions europees i aquest serà el primer pas per a una implosió de la Unió. Ens trobem davant una amenaça sense precedents a les nostres democràcies.

Una Europa unida i poderosa, com la que van imaginar els pares fundadors, és més necessària que mai per poder-se enfrontar a un món angoixat pels desafiaments geopolítics, climàtics o econòmics transnacionals, als reptes demogràfics, als problemes de falta de seguretat.

Europa, com hem defensat durant unes quantes dècades, s'enriqueix amb la seva diversitat nacional, amb la garantia dels drets fonamentals, amb la seva demostrada capacitat d'integrar els emigrants, de crear llocs de treball, de reduir les desigualtats i d'influir en el curs del món. Aquesta Europa que ens ha permès viure més anys de pau que mai en la història, és la nova Europa que hem de conquistar. La Unió Europea ha de convertir-se en una gran potència democràtica, cultural, ecològica i econòmica en un món multipolar en el qual els europeus no representaran més que el 5% de la població mundial. Aquesta és la condició perquè els ciutadans puguin recuperar la confiança en el futur.

I perquè això sigui possible, perquè els habitants europeus recuperin la il·lusió en el projecte d'integració, hem de fer que les institucions europees siguin més eficaces, transparents i democràtiques. Hem de finalitzar la zona euro perquè sigui eficaç i deixi de fer créixer les desigualtats.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

S'ha d'adaptar els tractats als nostres temps i és del tot necessari buscar un nou model perquè Europa encaixi al món. El model que ens va permetre accedir a la modernitat no és etern i s'ha de saber adaptar als difícils temps que estem vivint. I s'haurà de fer pre­feriblement amb l'acord de tots els països europeus i acceptar aquells que avancin a un ritme més lent amb la justa correspondència solidària dels més decidits.

Bratislava ja ha quedat petita.