El control de les emissions
Les xemeneies invisibles
El projecte de llei del canvi climàtic del Parlament passa de puntetes pel sector agroalimentari
Una granja de vaques a Vallfogona de Balaguer. /
Després de repassar les 44 pàgines del projecte de llei del canvi climàtic que s'està tramitant al Parlament, no vaig poder deixar de preguntar-me: ¿Com és que les fumejants xemeneies del sistema agroalimentari passen gairebé desapercebudes? ¿Que potser són invisibles? Els donaré una excusa: la llei treballa amb les dades de l'inventari d'emissions de catalunya, en què els càlculs de la responsabilitat de l'agricultura catalana en el total de les emissions representen un escàs 10% quan a partir d'altres estudis podem afirmar que fàcilment arriben a un 50%.
Aquesta diferència tan gran té a veure amb el zoom de qui fa aquesta foto. En el primer cas es redueix a comptabilitzar les emissions que es donen dins de les fronteres. En el segon, el sector s'analitza en la seva globalitat, com correspon a un fenomen planetari que no hi entén res de geografia. No disposem de les dades des d'aquesta perspectiva per a Catalunya, però les podem extrapolar amb les xifres mundials que va obtenir l'organització Grain (premi Nobel alternatiu d'Ecologia) a partir d'agrupar totes les emissions relacionades amb el sistema agroalimentari.
En aquest cas s'hi ha d'afegir un 5% més del total d'emissions per tot el petroli que es crema per portar de l'estranger els aliments que arriben a les nostres taules; sumar-hi entre un 10 i un 14% més que provenen de la necessitat d'envasat i refrigeració que aquest sistema alimentari globalitzat exigeix; afegir-hi el 3% que provoca la putrefacció d'aquesta quantitat de menjar que es desaprofita; i, fonamental per al funcionament de la indústria alimentària de Catalunya, sumar-hi també les emissions provocades per la desforestació en països del sud que es requereix per als monocultius de soja, bàsics per elaborar els pinsos d'engreix de la ramaderia industrial, i de palma africana per a l'oli vegetal que està present en molts aliments processats. Un espoli de terres que representarà entre un 15-18% d'emissions.
És en aquest sentit que la llei és miop i les poques mesures que presenta no afecten el cor del problema. És correcte intentar gestionar millor els purins, però s'hauria de parlar d'una reconversió de les megagranges intensives a petites ramaderies en sistemes ecològics lligats a la capacitat real d'alimentar-los. És interessant, com també diu la llei, «la promoció dels productes agroramaders de proximitat», però no és només publicitat el que es necessita, s'haurien de plantejar polítiques a favor de doblar o triplicar la xifra de només un 1,5% de persones actives en el sector agrari.
¿I per què no s'aborden les moltes mesures que en aquest sector podrien mitigar el canvi climàtic i més si és competència de la Generalitat? Doncs perquè parlem del segon sector econòmic que més aporta al PIB català i no hi ha cap administració que li planti cara. Engreixarem porcs fins que el dogma de sotmetre la vida als interessos de l'economia ens cuini a tots.
Coordinador de la revista 'Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas'.
