Espies
Penso en L’agent secret, de Joseph Conrad; Chacal, de Frederick Forsyth; El caso Bourne, de Robert Ludlum; El factor humà, de Graham Greene; Operación Trueno, d'Ian Fleming, i evidentment, en L’espia que tornava del fred, de John Le Carré. Penso en tots ells perquè he llegit la vida de David Cornwell, àlies Le Carré, amb el títol de Volar en círculo. Aquí ens explica, entre altres coses, els seus anys als serveis secrets britànics. Com també sabem que van espiar Somerset Maugham, Greene i Forsyth, que ho ha revelat en la seva recent autobiografia, El intruso.
Tots ells han sigut aliment de la meva formació lectora, i més ben escrits o més mal escrits, els reivindico per aquells inoblidables dies en què em van tenir com una calcomania al sofà. I tenint en compte que els responsables financers de les editorials són conscients que els espies són una font inesgotable d’ingressos, no hi ha època de l’any sense alguns representants del gènere. Aquesta tardor no n’és una excepció, i Arturo Pérez-Reverte s’estrena la setmana que ve amb Falcó: un espia que es diu Lorenzo, que treballa per als serveis secrets franquistes durant la guerra civil espanyola, convulsa època històrica que aquest autor recrea per primer cop.
Entendran que no avanci res de la missió que ha de fer aquest home de Jerez extraficant d’armes, seductor i personatge revertià fins al moll de l’os, pel risc que em deportin a Sibèria. També el fi estilista Montero Glez publica El carmín y la sangre, on col·loca Ian Fleming en una original i divertida trama gibraltarenya. Aquí va recalar abans de parir Bond per lluitar contra els nazis en nom de sa Majestat. I suposo que tindré temps de llegir El enigma Turing, de David-Stieg Larsson-Lagercrantz, i de fer un cop d’ull a L’espia, de Paulo Coelho, que s’atreveix amb la biografia de Mata-Hari. Però és clar que hi ha més, molts més espies de tota obra i condició que alimentaran les nostres inclinacions lectores amb aquestes dobles vides que tant ens apassionen als aventurers de butaca, que només viatgem per imperatiu laboral i que descobrim en l’altre la justificació de la nostra existència.
