Fo, un referent per a la humanitat

Dari Fo no va desaprofitar ni un sol dia de la seva vida. Sempre va fer el teatre que el comprometia amb la humanitat. Dario i Franca Rame, inseparables en vida i obra, van invertir el seu talent i el seu enorme bagatge cultural en el teatre popular. Espectacles de revista, arguments de vodevil, monòlegs satírics que ells van convertir en elements de denúncia contra la corrupció, la hipocresia i la intolerància. Les seves vides van ser coherents amb les seves idees. Mai els va anar el postureig.

Fo i Rame, durant els anys de conflictes i lluites socials, anaven a les fàbriques i oferien els seus espectacles gratuïtament als obrers en vaga i a les seves famílies. Consideraven la cultura i el teatre com a eines ideals per inspirar i fer una societat més justa. Van intentar acovardir-los i no se’n van sortir, van patir una autèntica persecució política a tots els nivells: censura, denúncies, prohibicions, fins i tot violència física per part de grups neofeixistes. Fo i Rame mai van claudicar.

M’uneix un vincle molt especial amb Dario Fo després d’haver interpretat durant 25 anys el monòleg La tigresa y otras historias. No seria el mateix actor si no hagués estrenat aquesta obra el 1983, dirigit per José Antonio Ortega. L’espectacle em va donar a conèixer per tota l’Amèrica Llatina i es va convertir en el meu propi laboratori teatral.

Recentment em vaig donar el gust de remuntar-la a porta tancada, per a la meva dona i un reduït grup d’amics. Va ser impactant tornar a connectar amb el missatge del seu teatre i amb l’esperit dels meus 30 anys.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Vaig arribar a conèixer-lo i era un geni com a artista i com a persona. Quan li van concedir el Nobel de literatura me’n vaig alegrar per l’Acadèmia mateixa. Ja era hora que es reivindiquessin després d’haver comès la traïció de concedir el Nobel de la pau a Henry Kissinger. Naturalment, el premi a Dario Fo va produir el rebuig dels seus eterns enemics, la cúria romana, però també d’aquells que viuen la cultura des del model elitista.

El Nobel a Fo va ser un reconeixement al seu teatre, al seu compromís social i a la seva defensa de la cultura com a element cohesionador. Dario ha mort complerts els 90. Ha viscut molts anys, insuficients per a una humanitat que encara necessita referents com ell.