Preservar la judicatura

En la setmana de gala per a la corrupció, el dia 10 el Grup d'Estat contra la Corrupció (GRECO), integrat per 49 països del Consell d'Europa i els Estats Units, va fer públiques les seves conclusions sobre Espanya, en el seu quart cicle d'avaluació, ara sobre prevenció de la corrupció dels parlamentaris, jutges i fiscals. Es tracta d'una sèrie d'informes independents que no han de ser ocultats a l'opinió pública. El resultat és més que pobre.

Em centro ara en els jutges. Abans de tot he de dir que en les seves conclusions el GRECO ni insinua cap mena de corrupció judicial Espanya. El preocupa, a més a més, una cosa diferent que inclou sota l'epígraf de la corrupció, la independència judicial.

Pel que fa a la independència assenyala dos aspectes molt alarmants, més encara si tenim en compte que el Govern en les seves respostes es distancia obertament de la realitat. Els informants no han caigut en les seves xarxes barroeres. El primer aspecte que no garanteix la deguda independència judicial és la politització extrema del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Reformats i empitjorats la seva composició i funcionament el 2013, el GRECO pren bona nota de les fal·làcies governamentals i insisteix que la politització és negativa per al conjunt del sistema judicial. Em permeto afegir que, igual que el que passa en educació, cada legislatura es modifica el sistema de govern de la justícia, avui convertit de facto en una direcció general més del Ministeri de Justícia. N'hi ha prou de veure la procedència d'alguns dels seus membres i les declaracions sobre resolucions judicials del ministre del ram.

El GRECO no apunta cap forma nova de composició i funcionament del CGPJ més enllà de la seva admonició de preservar-lo de la ingerència política. Agafa, a més a més, com a referència dues dades empíriques. Una, l'enquesta del mateix CGPJ sobre el coneixement de l'abast de les seves reformes i funcions entre els jutges. El resultat és devastador i, entenc, poc significatiu: només va respondre el 25% dels jutges i d'aquests el 75% es queixa que el CGPJ és poc protector de la seva independència, cosa que s'hauria de ponderar amb més detalls. L'altra dada és la percepció que els ciutadans tenen de la independència judicial: un dels índexs més baixos d'Europa. S'hauria de matisar aquesta percepció amb la raonable satisfacció dels ciutadans-usuaris dels tribunals quan, enquestats periòdicament sobre el tema, responen aprovant jutges i magistrats.

Entrant en el terreny pròpiament de la corrupció, el GRECO és una mica més benevolent amb les fintes governamentals. Es conforma, segons sembla, amb la posada en marxa des de fa un any d'un grup de treball destinat a crear un codi deontològic judicial, codi que fa anys que es pregona i que mai sembla que hagi d'arribar a veure la llum ni sapiguem res dels seus treballs.

En aquest ordre de coses hi ha dos punts capitals: els conflictes d'interessos i les incompatibilitats. Per això, el Govern en les seves al·legacions remet a les disposicions de la llei orgànica del poder judicial, és a dir, tira pilotes fora. La llei és anacrònica, asistemàtica i no preveu directament, no tant sancions, com respostes eficaces a situacions quotidianes. La promiscuïtat entre jutges, advocats, empreses i universitat és potser inevitable. Abunden les relacions acadèmiques, professionals o econòmiques, com les editorials o congressos. Això sense comptar les oposicions, amb els seus peculiars llaços entre preparador i opositor, al marge de la qüestió econòmica. A tot això ni la llei ni, fins ara, cap comitè ha donat una resposta.

Notícies relacionades

Carlos Lesmes, elegit president del Poder Judicial

Twitter era una cerveseria de Múnic

Aquí és on existeix cer­tament una gran font de perills, pel seu secretisme, unes vegades, i per la seva acceptació natural, unes altres. Com quan el president del Tribunal Superior de Justícia de València va acceptar que un justiciable, el llavors president Camps, el titllés de més que amic. No va passar res. No obstant, que l'expresidenta de Castella-la Manxa i secretària general del Partit Popular, Dolores de Cospedal, es dirigís en actes públics a la presidenta del seu Tribunal Superior de Justícia com a «Concha», emfatitzant que quan deia «Concha» deia molt més, sí que li ha costat a la magistrada, entre altres coses, ser apartada del cas Gürtel.

Vist l'informe del GRECO, amb els seus matisos i precisions, es ­ratifica una percepció que és general: que el Govern manté una relació informal amb la veritat i que estem molt lluny d'una regeneració democràtica digna d'aquest nom.