El 'brexit' pinta malament per a tots i pitjor per als britànics

La primera ministra britànica, Theresa May, comença a fer passos cap al brexit. Va anunciar que el març del 2017 es presentarà oficialment la petició de sortida de la Unió Europea. I, a mesura que el temps avança, el personal al Regne Unit es comença a posar nerviós i s’escampa la preocupació.

    Cada dia Financial Times o The Economist, potser les dues publicacions més influents en el món econòmic, parlen del tema, i amb un to bastant negatiu. Poso aquí alguns dels temes apareguts tenint en compte només la setmana passada.

    La lliura ha baixat un 16% respecte a l’euro i al dòlar i està en la seva cotització més baixa des de fa 30 anys. I això es comença a notar en la vida quotidiana. Tesco (espècie de Mercadona del Regne Unit) ha deixat de comprar diversos productes (maionesa, patés, etcètera) a Unilever perquè surten cars. Els britànics amants d’aquests productes s’han quedat sense. El consorci britànic de comerciants (British Retail Consortium) ha advertit que, si es consumés el brexit, els preus al detall d’aliments, roba, etcètera pujarien al voltant d’un 15%, i la carn, un 25%.

    Per no parlar dels gairebé un milió de britànics residents (a temps parcial o complet) a Espanya. Des del brexit tot els surt un 16% més car; i per a un pensionista un augment de despesa del 16% pica… i la cosa podria empitjorar.

    Els polítics també es posen nerviosos i creixen les veus contràries al brexit dins del partit conservador, el partit valedor del brexit. El Regne Unit està ara enmig de la polèmica de si el Parlament ha d’aprovar el brexit o no abans de formular la petició a la Unió Europea.

No hi ha sortida suau

Notícies relacionades

Eleccions decisives als Estats Units

El que ve després del diluvi

Molts britànics han albergat l’esperança d’una sortida suau (soft brexit) amb l’argument que «la Unió Europea no es pot permetre trencar amb el Regne Unit». Si es fes així, els britànics tindrien molts dels avantatges d’estar a la UE (per exemple, el lliure comerç) però sense els seus costos i inconvenients. Aquesta esperança, no obstant, es va esvaint a poc a poc. Ja van veure l’endemà del referèndum que els anunciats estalvis de cost eren il·lusoris o, més clar, falsos. Ara el Financial Times publica que el Regne Unit haurà de pagar 20.000 milions d’euros a la UE en cas de sortida, que és la part que li correspon del deute de la Unió Europea.

    I sobretot la posició de la UE és cada vegada més ferma. Donald Tusk, president del Consell Europeu, que agrupa els primers ministres de cada país i és dels que influeixen, ha dit: «La veritat brutal és que el brexit serà una pèrdua per a tots nosaltres, no hi haurà galetes per a ningú, només sal i vinagre. I si em pregunten si hi ha alguna alternativa a aquest escenari tan dolent, m’agradaria dir que sí que n’hi ha. Segons la meva opinió, l’única alternativa real al hard brexit (sortida dura) és el no brexit. El soft brexit  és una pura especulació teòrica».