abertran30754189 file in this tuesday july 31 2012 file photo 160215112900 /
La ciència és una carrera en què cada dia milers de persones s'esforcen per trobar claus que desvelen els mètodes per curar, entre altres coses, el càncer de mama. Però aquesta marató no la corren només els científics. El seu treball, el de desxifrar els enigmes de la biologia humana i la seva patologia, es fa per i per a la societat. I aquesta societat per a la qual treballem no només vol estar informada, sinó que ha de ser partícip del que fem. El micromecenatge (crowdfunding) és un mecanisme que no solament permet a qualsevol invertir en ciència i donar-hi suport, sinó que també permet als donants seguir de prop les investigacions que recolzen, parlar amb els seus responsables i, en definitiva, ser part del procés que porta des del disseny experimental fins a l'obtenció de fons, la generació de dades i la seva anàlisi i avaluació.
A Catalunya hi ha una gran tradició de micromecenatge, com per exemple els aconseguits pel laboratori del doctor Manel Esteller, així com per l'Institut d'Oncologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, la Fundació Pasqual Maragall o La Marató de TV3 mateix, exemples clars de l'èxit d'aquestes iniciatives. No hi ha dubte que la societat catalana està instaurada en la idea que les societats basades en el coneixement són més pròsperes, i constantment veiem com es bolca en projectes de suport a la investigació i el desenvolupament de noves teràpies. No obstant, aquesta iniciativa particular ha d'estar pròpiament legislada, com passa en altres països. Per exemple, incentivant els donants mitjançant deduccions fiscals. En l'actualitat, a Espanya per a l'exercici 2016 es podrà deduir el 75% del que s'ha donat, amb un màxim anual de 150 euros. A partir d'aquesta quantitat, la deducció serà del 30%. Malgrat que s'ha millorat substancialment la legislació aplicable pel que fa a la deducció de l'IRPF per a les donacions, encara estem lluny d'altres països de la UE, com ara Alemanya o el Regne Unit, i evidentment dels Estats Units. En aquest últim país, la tradició del micromecenatge està molt instaurada, permet a les diferents fundacions acumular grans quantitats de diners per invertir en investigació i ciència, i és un pilar en el sistema R+D americà.
Notícies relacionadesPerò no solament els governs han de posar en safata de plata a la societat la possibilitat de donar (per exemple, podent triar en la declaració de la renda a quina fundació o societat volem destinar el 0,7% del nostre impost), sinó que els mateixos centres d'investigació han d'obrir-se també i seguir exemples com el que ja està desenvolupant el CNIO a Madrid.
El micromecenatge, per tant, compleix dues importantíssimes funcions: ajuda els equips d'investigació a tirar endavant projectes científics i, per un altre costat, i igual d'important, ajuda la societat a entendre el que es fa als laboratoris, ja que és una part activa del procés i dels seus descobriments. D'aquesta manera s'aconsegueix formar la gent en assumptes científics, generant un efecte bola de neu, perquè, per fi, la nostra societat es basi en el coneixement i en l'avanç mèdic i científic.
