Memòria històrica i dignitat col·lectiva

El Parlament va viure ahir una emotiva jornada. Familiars dels que van ser víctimes durant la negra etapa franquista de judicis sumaríssims, que moltes vegades els van costar la vida, o van patir persecució i represàlies pel mer pecat de ser demòcrates, van poder sortir reconfortats de la Cambra. En una decisió sense precedents des del restabliment de la democràcia a Espanya, una institució parlamentària va aprovar una proposició de llei que pretén declarar nuls i sense efectes jurídics tots els consells de guerra i les sentències dictades a Catalunya per raons polítiques sota el règim franquista: 78.331 processats i 3.358 executats, segons dades presentades en la sessió. La iniciativa, impulsada per Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot, ha tirat endavant sense esmenes a la totalitat, cosa que garanteix el seu recorregut parlamentari.

Si alguna gran assignatura queda pendent en el règim democràtic espanyol modern és la que fa referència a una llei de memòria històrica que rehabiliti jurídicament, i sobretot moralment, els que van patir el cruel corró de la dictadura mitjançant sentències de tribunals nascuts de la il·legitimitat d'un cop d'Estat militar. La proposició del Parlament és un bon pas endavant, sempre que ningú caigui ara en la temptació de fer-la servir com a arma llancívola en el contenciós independentista. Del que es tracta, en definitiva, és de recuperar la dignitat col·lectiva.