Parlament, permisos parentals i igualtat
El marc de protecció laboral i de la Seguretat Social ha evolucionat inequívocament cap a un sistema garantista, més igualitari i inclusiu
undefined35696849 madrid 27 09 2016 politica pleno en el congreso de los dip160927170807 /
Aquesta setmana el Ple del Congrés dels Diputats ha aprovat una iniciativa promoguda per Units Podem que busca igualar els permisos de maternitat i paternitat. Es tracta d'una proposició no de llei per a una reforma integral que iguali, amb un calendari progressiu, els dos permisos a 16 setmanes en casos de naixement, adopció o acollida. Una batalla que la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció (PPiiNA) fa temps que lliura.
La justificació d'aquesta proposta és evident: a Espanya i pràcticament a la resta del món, els pares no disfruten de cap permís de paternitat més enllà dels escassos primers dies del naixement o l'adopció. A més, encara que en teoria tant les mares com els pares poden prolongar la interrupció en el mercat laboral acollint-se a permisos parentals, en la pràctica només són les mares les que ho fan.
EL REFERENT SUEC
Suècia n'és la gran excepció, i porta un gran avantatge respecte a tots els altres. ¿El secret? Una llarga trajectòria en polítiques d'igualtat, l'encert de les 'daddy quotas' i una societat preparada per al canvi. És a dir, una d'aquelles rares situacions felices en què la combinació encertada de canvi social incipient i política pública coherent obre una finestra d'oportunitat que aconsegueix canviar pautes de comportaments a petita escala primer i transformacions socials més profundes després.
Les polítiques introduïdes a Suècia sobreviuen a totes les eleccions i canvis de govern
Però no hi ha fórmules màgiques, sinó polítiques de llarg recorregut. Les quotes reservades exclusivament per a pares (sense possibilitat de cessió a la mare) es van introduir a Suècia el 1995 i consistien en 30 dies. La iniciativa va funcionar bé i el 2002 van passar a ser 60 dies, que es van convertir en 90 el gener d'aquest any. Més de dues dècades impulsant i reforçant aquesta mesura, que s'insereix en un paquet molt més ampli de polítiques d'atenció a la infància, polítiques d'igualtat de gènere i polítiques d'organització del temps de treball que miraculosament, ens podria semblar, sobreviu a totes les eleccions i canvis de govern que hi hagi.
EL CAS D'ESPANYA
Però deixem el Nord i tornem al Sud. A Espanya s'ha legislat molt en igualtat gràcies fonamentalment al compromís decidit dels governs socialistes. En el cas dels permisos per maternitat, paternitat i parentals, convé des del meu punt de vista sospesar tres elements per calibrar el possible èxit d'aquesta nova iniciativa.
En primer lloc, a més de la desigualtat més que evident entre dones i homes, hi ha biaixos de classe molt significatius. Dones de diferent nivell educatiu disfruten de manera molt desigual tant de permisos parentals com de la reducció del temps de treball. Les dones amb nivells educatius més alts tenen més probabilitats de fer ús del permís parental i durant més temps o de reduir el temps que li dediquen al treball remunerat que les dones amb nivells educatius inferiors. No és arriscat afirmar que el seu probable nivell de renda familiar més alt els permet amb més facilitat sacrificar ingressos per guanyar en temps de cura dels fills. Ja tenim moltes evidències empíriques que indiquen veritables abismes entre les possibilitats de famílies de diferents estrats socials de conciliar temps de criança i de treball. Per tant, una ampliació del permís per paternitat sense la remuneració del 100% del salari com contempla la iniciativa presentada, seguiria sent un 'luxe' al qual una majoria de famílies no podria aspirar.
MENYS SOL·LICITUDS DE PERMISOS
Segon, des que va començar la crisi i segons dades de l'Anuari d'Estadística del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, el nombre de mares i pares que sol·liciten permisos ha caigut en el 16,7% (període 2008-2014), i així s'ha interromput la pauta anterior de creixement, lent però sostingut, de l'última dècada. És a dir, per a moltes famílies és la falta de feina --o la seva precarietat-- el que els impedeix accedir als permisos parentals i altres fórmules de conciliació. L'èxit de polítiques socials vinculades d'una manera o una altra a la situació laboral no es pot deslligar del funcionament d'aquest.
No és una bona notícia que el PP s'hagi abstingut en la votació per igualar els permisos de maternitat i paternitat
En tercer lloc, bones i lloables idees no en falten, però n'hem de garantir la continuïtat. La llei d'igualtat del 2010 del Govern de Zapatero ja incloïa un permís patern intransferible amb una ampliació progressiva fins a arribar al mateix període que el permís per maternitat. La mesura va ser una de les primeres a caure així que va entrar en joc l'austeritat. El Partit Popular no ha votat ara contra la iniciativa parlamentària, però s'hi ha abstingut. Vist el panorama, no és una bona notícia.
EVOLUCIÓ POSITIVA
Però en realitat hauríem de confiar en les nostres pròpies forces. Des que la maternitat primer i la paternitat després es reconeguessin com a contingències de regulació pròpia a principis dels anys 90, el marc de protecció laboral i de la Seguretat Social ha evolucionat inequívocament cap a un sistema garantista, més igualitari i inclusiu. No és cert que ens trobem davant un “sistema obsolet”. La inclusió dels pares en els permisos de lactància, l'equiparació de la filiació biològica i l'adoptiva, el reconeixement de l'adopció i l'acollida com a situacions causants de dret; la incorporació de problemàtiques específiques com el permís per a la cura de fills prematurs o de fills amb malalties greus, la protecció específica de víctimes de violència de gènere o la introducció de mecanismes contra la discriminació laboral per embaràs o maternitat han sigut incorporacions que han anat teixint al llarg de les últimes tres dècades un cos legislatiu que ja no alberga cap ressò de temps passats. Res de tot això ha caigut del cel, no deixem de teixir.
