Ens veiem a la Monumental

Tan sols és una tornada a la normalitat. Després de sis anys d'espera (i de desesperació també) que el Tribunal Constitucional dictés una sentència, després de cinc anys amb la Monumental tancada a cop de decret, després de més de 25 anys de persecució a la tauromàquia a Catalunya, només es tracta d'això: normalitat.

No existeix debat perquè no n'hi ha. És molt més que això. Ara hi torna a haver la possibilitat d'escollir si anar o no a veure una corrida de toros a casa, a casa nostra, a la nostra Monumental, sense debatre ni convèncer. O, per què no, també en aquesta reconvertida plaça de Tarragona o a la més antiga d'Olot. Els aficionats als toros tornem a respirar aires d'una llibertat robada des d'un 28-J que va venir a dir que existia una classe de catalans a extingir, almenys de sentiment. Ara, el Constitucional diu que no som menys, que tenim el mateix dret a anar a una plaça de toros que els que no ho fan. Que existim. Perquè, ara sí, la partida ha d'estar acabada.

LES ENVESTIDES DEL PARLAMENT

Si hem aguantat com hem pogut totes les envestides que des del Parlament ens han arribat, ara toca disfrutar. Tenim la raó d'una sentència que ens diu que ells es van extralimitar en una llei que mai s'hauria d'haver aprovat. Durant la seva entrada en vigor, l'1 de gener del 2012, ha estat vigent, s'ha acceptat i s'ha combatut per la via legal. A aquesta sentència, s'hi uneix la declaració de la tauromàquia com a Patrimoni Cultural Immaterial del país sorgida d'una ILP promoguda des de la Federació Taurina catalana.

No veig debat, no veig polèmica, no veig atac ni defensa. Veig justícia. I llibertat.

La responsabilitat, ara, està, especialment, al costat de la propietària de la Monumental. En ella recaurà el compromís i fortalesa de fer ús d'una llei que els permet aixecar una persiana abaixada des de fa massa temps. Està apta per albergar corrides de toros com ho ha fet en aquest temps amb concerts i diferents esdeveniments.

En els que se sentin ferits per una sentència que tomba una llei sorgida del Parlament,

especialment els que hi habiten, recau la responsabilitat d'acceptar que es van equivocar. D'acceptar que van fer el que mai haurien d'haver fet: prohibir un espectacle legal al qual anaven milers d'aficionats i, de passada, dividir entre bons i mals catalans. Que acceptin sense embuts el que ni és qüestió d'Estat al carrer ni és una derrota. És una victòria brutal per a Catalunya. Ni Balañá ni ningú va obrir les portes de la Monumental sota l'etapa negra de la prohibició. Prenguin exemple, no vagin a saltar-s'ho tot a la torera. És part de la seva obligació. Tampoc crec que demanem tant els que tant hem estat en aquesta resistència, en aquesta croada que ara arriba a la seva fi.

Notícies relacionades

Rull: "Articularem tots els mecanismes normatius necessaris perquè els toros no tornin a Catalunya"

Majoria absoluta als partits catalans contra la decisió del TC sobre els toros

És qüestió de triar, de decidir. Que deixin aquesta decisió a les nostres mans. Ja no és cosa seva. La pròxima cita, sense data, és en el a la plaça de toros del carrer de la Marina, a la qual vam demanar que aguantés i va aguantar perquè ens hi tornem a trobar.

Ens veiem a la Monumental.