La transformació del gegant asiàtic
La Xina, sota sospita
Les consideracions d'ordre ideològic, tecnològic o de seguretat generen desconfiança sobre les inversions del país asiàtic a l'exterior
jjubierre35075952 contaminacion china160812132215
La febre inversora del gegant oriental és un dels millors indicadors de la transformació del model de desenvolupament a la Xina, un procés que s’ha vist accelerat en els últims anys. Durant els set primers mesos d’aquest any, la inversió directa no financera a l’exterior va créixer més del 60%. La Xina, que al seu dia va convertir la inversió de l’exterior en un pilar clau del seu creixement, ja és exportadora neta de capital.
En aquest trànsit, no tot és de color de rosa. Les inversions xineses al món sovint estan sota sospita. Encara que el factor ideològic ha desmerescut en els últims temps, i si bé la Xina no sembla fer grans distincions a l’hora de fer negocis, en alguns casos, com Veneçuela, ajuda a obrir camins. La relació Pequín-Caracas s’erigeix com un model capaç de transitar des del petroli a moltes altres àrees. Les dues capitals han subscrit més de 400 acords i tenen en marxa múltiples projectes de transferència tecnològica, reindustrialització, creació de zones econòmiques especials i de desenvolupament estratègic, cooperació espacial… Recentment, la Xina s’ha sumat a l’explotació de l’Arc Miner de l’Orinoco, que té les segones reserves d’or més importants del món, així com de coltan i altres d’alt valor industrial.
En un context d’enorme polarització política com la que viu Veneçuela, no són pocs els que consideren la Xina proveïdora de balons d’oxigen per al govern de Nicolás Maduro. I això poden ser avui llonguets i demà engrunes si Pequín no dissipa dubtes i sospites davant una oposició que acaricia el relleu. Per contrari, les pèrdues per a la Xina podrien ser quantioses, com ja ho van ser a Líbia.
SENSE AFECTAR ELS SEUS INTERESSOS
El canvi de pèndol polític a l’Amèrica Llatina ofereix un altre botó de mostra a l’Argentina. L’estació espacial de Neuquén és vital per al desenvolupament del programa aeroespacial xinès ja que les existents al seu propi territori no cobreixen totes les necessitats operatives. Però la instal·lació d’aquest observatori va generar especulacions sobre la seva utilitat militar. El nou govern de Mauricio Macri va obligar Pequín a modificar l’acord de construcció per reafirmar l’ús estrictament civil de les instal·lacions, un fet sense precedents. Altres reserves s’han expressat a propòsit de la implicació xinesa en el model energètic argentí per a les pròximes dècades per la seva participació en la construcció d’obres hidràuliques i centrals nuclears.
Grans projectes per a la regió com el canal de Nicaragua o el ferrocarril transcontinental sud-americà que connectaria el Brasil i Perú semblen penjar del fil de les afinitats, una espasa de Dàmocles que reduiria les possibilitats de realització de la gran ambició xinesa. Per a Pequín és un problema global. En la visita de la líder birmana Aung San Sun Kyi a la Xina, un dels temes centrals de la seva agenda va ser el futur del suspès projecte de la presa Myistone.
Ferrocarrils i energia són dues referències de la nova expansió xinesa; tots dos compten amb un fort recolzament del govern i són essencials per donar sortida als excessos de producció, però també per prestigi tecnològic. I aquí hi ha dubtes, a vegades units a motius de seguretat més amplis. El juny del 2015, per exemple, es va suspendre el projecte de construcció del tren d’alta velocitat Los Angeles-Las Vegas. I més recentment, el govern de Theresa May va posposar l’acord per a la construcció d’una central nuclear tancat amb David Cameron.
La sospita no solament comprèn els sectors més sensibles. Alemanya va posar impediments a la compra per part de la xinesa Midea de la fàbrica de robots Kuka. La Xina ha assimilat la importància de prestar atenció a factors com l’ocupació o el medi ambient; a l’Índia no solament hi ven, hi obrirà una planta per fabricar trens d’alta velocitat.
RESERVES ESTRATÈGIQUES
La deconfiança encara és una nota associada a les inversions xineses a l’exterior, més fàcil de dissoldre als països que estan en vies de desenvolupament que als desenvolupats. Les consideracions d’ordre ideològic, tecnològic o de seguretat, influeixen en la receptivitat i en les reserves en matèria d’ocupació o ambiental. En l’ordre polític, per a la Xina resulta vital reforçar la seva capacitat de diàleg amb els actors interns si vol preservar de veritat els seus interessos a mitjà termini. La seva diplomàcia partidària té un paper essencial.
En altres àmbits –com el de les inversions occidentals a la Xina– en la mesura que no es dissipin les mútues reserves estratègiques existents serà difícil que s’operin avanços substancials.
