El debat de la tauromàquia
Sense fama ni lluïment
L'actual panorama taurí català no es presta a un apoteòsic triomf dels taurins després de la sentència del Tribunal Constitucional
L’afició taurina catalana ha rebut la decisió del Tribunal Constitucional sense la fama i el lluïment que en altres temps va tenir la festa dels toros a Catalunya. Aquesta continguda emoció dels tauròfils, comparada amb l’excitació que estan manifestant els tauròfobs, té el seu mèrit: després de sis anys d’espera i coratge, la inconstitucionalitat de la prohibició prou que hauria valgut un parell de voltes a l’arena exhibint a la gent aquest màxim trofeu. Però és clar que els taurins catalans no estan per a apoteòsics triomfs. Ara com ara desconeixen per quina plaça podrien passejar a coll i be la sentència per celebrar-ho. Perquè de places catalanes encara n’hi ha unes quantes, però d’operatives només a Barcelona, sense que ningú s’atreveixi ara a afirmar que hi ha voluntat d’organitzar, obrir i estoquejar una corrida en aquesta plaça.
Resulta que la propietat de la Monumental, és a dir, l’empresa Balañá, propietària del negoci de teatres i cines de Barcelona, la mateixa que va provocar amb la seva apatia taurina que l’aficionat fugís progressivament de l’aforament de la seva plaça, es pensarà ara molt programar corrides que facin trontollar el seu imperi empresarial. Fins i tot si toregés el torero José Tomás, sant patró laic de la capital catalana i últim salvador de la causa taurina barcelonina.
La realitat indica que el futur dels toros a Catalunya és actualment gairebé més fosc que quan la Monumental va tancar fa cinc anys. La fama i el lluïment que va tenir la festa a les arenes catalanes han quedat pràcticament en l’oblit. Durant aquest temps res ha tingut a penes rellevància per mantenir una tradició centenària i preservar l’aficionat davant el judici i assetjament de polítics, defensors d’animals i nombrosos intel·lectuals. La sensibilitat animalística, estesa com una gota d’oli per les terres catalanes, i l’apassionament polític de la confrontació identitària, han deixat un escenari desolador per a la festa, gairebé sense joves aficionats coneixedors de la litúrgia de la tauromàquia i amb una gran majoria avorrida per aquest espectacle. A més, amb un interès creixent dels ciutadans per altres tradicions i manifestacions artístiques suposadament més catalanes.
Aquí també els mitjans de comunicació han clavat el seu cop de pica. La premsa ha deixat en una total marginació discursiva el text taurí i ha aconseguit que l’opinió pública no tingui cap percepció del desenvolupament d’una corrida, generant amb el seu silenci una visió de la festa més del passat que d’un espectacle del futur.
Notícies relacionades
Amb aquest alarmant panorama per al toreig i amb les estenalles antitaurines prement a totes hores és molt complicat que tornin les corrides de toros a Catalunya. Aquesta és la conclusió principal per molt que els taurins ja es vegin abarrotant tribunes, llotges i graderies per ovacionar drets la faena del Constitucional. Avui un somni, poca cosa més.
