en clau europea
Síntesi dels mals de la UE
Els líders cedeixen a les maniobres dilatòries britàniques i segueixen insolidaris en immigració
kamor35979316 demonstrators protest against ceta outside the eu summit in 161020213426 /
La cimera que va acabar ahir a Brussel·les és una síntesi dels mals d’una Unió Europea (UE) que ha perdut la brúixola i el suport dels ciutadans: Les incerteses sobre la negociació de la sortida de la Gran Bretanya es prolonguen com a mínim cinc mesos més. Les divergències europees impedeixen una política coherent i comuna respecte a la veïna Rússia i la guerra a Síria. La falta de solidaritat entre els països europeus sobre els refugiats i immigrants s’amaga darrere de frases buides. La pròrroga dels controls a les fronteres interiors europees trenca l’avanç que va suposar la creació de l’espai Schengen. I, en lloc de respondre a les legítimes inquietuds dels ciutadans sobre l’acord comercial amb el Canadà (CETA), s’invoca la pèrdua de credibilitat si la Unió Europea no firma el polèmic tractat.
Els líders europeus s’han resignat a seguir sent víctimes passives de les maniobres dels conservadors britànics, que endarreriran com a mínim fins a finals de març del 2017 l’inici de les negociacions de sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea. Les declaracions del president francès, François Hollande, sobre una «negociació dura» no són res més que frases de consum electoral domèstic per aparentar una fortalesa i una influència que no es té. La prolongació d’aquesta incertesa, que presagia una negociació complicada, perjudica la Unió Europea i obstaculitza la seva imprescindible refundació a Vint-i-set, sobretot quan la nova 'premier', Theresa May, acaba de subratllar que, tot i que la Gran Bretanya està abandonant la Unió Europea, pretén seguir condicionant les decisions i la legislació europees fins a la seva sortida efectiva.
Mentre els refugiats i immigrants segueixen arribant a Grècia i Itàlia, la cimera ha ajornat fins al mes de desembre vinent com s’han d’«aplicar els principis de responsabilitat i solidaritat» entre els estats europeus. Els acords del 2015 sobre repartiment de refugiats per països són paper mullat i fins i tot la cimera ha hagut de reiterar als països que enviïn a Grècia els experts, el personal i l’ajuda que havien promès. La Unió Europea centra ara els seus esforços en immigració i asil a replicar el controvertit acord sobre repatriacions amb Turquia en altres països africans i a aprofitar l’acord amb l’Afganistan per repatriar també els refugiats d’aquell país el qual es qualifica de segur, malgrat la guerra i la violència sectària islamista. Els principis humanistes queden relegats en pro d’una Europa fortalesa.
L’última jornada de la cimera va estar centrada en el polèmic Acord Econòmic i Comercial Global (CETA) amb el Canadà, que la Comissió Europea i els governs defensen contra vent i marea, malgrat l’oposició dels sindicats, els consumidors i multitud d’organitzacions ciutadanes. Les organitzacions civils i socials denuncien que el CETA només beneficia les grans empreses i el sector financer, mentre que rebaixa la protecció dels ciutadans en consum, alimentació, sanitat, medi ambient i qüestions laborals.
El tractat dóna un immens poder a les companyies per reclamar indemnitzacions als governs europeus en un tribunal especial d’arbitratge quan adoptin decisions o normes que puguin perjudicar les seves «expectatives» de beneficis. Hi ha tants dubtes sobre les implicacions antidemocràtiques d’aquest tribunal d’arbitratge que fins i tot el Tribunal Constitucional alemany ha prohibit que entri en vigor aquest apartat del tractat fins que no s’hagi pronunciat sobre el fons de la qüestió.
La Comissió Europea i els governs defensen amb vehemència el CETA com si ara hi haguessin greus obstacles per al comerç entre la Unió Europea i el Canadà. La realitat és una altra: el volum de comerç entre la Unió Europea i el Canadà ha crescut el 55% des del 2005 i l’any passat les exportacions de la Unió Europea van ser de 35.221 milions, i les importacions, de 28.231 milions.
L’aportació del tractat CETA al creixement econòmic de la Unió Europea serà marginal: un mer 0,08% anual, segons l’informe de la Comissió Europea. Un altre informe de la Universitat de Tufts (EUA) i del Global Development and Environment Institute rebaixa al 0,03% l’aportació anual del CETA al creixement de la Unió Europea. Aquest informe, elaborat pels economistes Pierre Kohler i Servaas Storm, adverteix que el tractat causarà la pèrdua d’uns 204.000 llocs de treball a la Unió Europea d’aquí al 2023, disminuirà els increments salarials amb una minva d’ingressos per als treballadors en l’horitzó del 2023 de 331 a 1.331 euros anuals segons els països i incrementarà el repartiment de la renda nacional en favor de les empreses en el 0,66% a la UE.
Notícies relacionades
Però el president de la UE, Donald Tusk, només semblava preocupat per la imatge de la UE, i el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, parlava del respecte dels drets humans al Canadà, que ningú havia qüestionat.
