Decisió i representació

Per arribar on hem arribat, hauira sigut millor una abstenció negociada per facilitar un govern minoritari del PP, exigint-li mesures de tipus econòmic, social i institucional, incloent-hi una ponència de reforma constitucional.

Però els socialistes no hem tingut una estratègia clara i assumida pel conjunt de l'organització. Ha faltat una discussió oberta, sincera, lleial i compromesa per escollir la millor de les opcions possibles. Ara, després del Comitè Federal del 23 d'octubre passat, el PSOE facilitarà amb la seva abstenció la formació d'un nou govern presidit per Rajoy, a canvi de res. Però en el camí s'ha creat una divisió en el si del partit, una fractura entre la militància i els dirigents, i el desconcert dels electors.

Serveix de poc plorar sobre la llet vessada. Però cal extreure lliçons del que ha passat i evitar mals pitjors. Començant per respectar la posició de cada membre del Comitè Federal sense demonitzar les seves preferències per l'abstenció o noves eleccions, que és el dilema al qual s'havia reduït el trilema original, ja que la possibilitat de formar un govern alternatiu s'ha esfumat, si és que alguna vegada va existir.

DIRECTA VERSUS REPRESENTATIVA

S'han plantejat moltes qüestions que reflecteixen la complexitat de la política del nostre temps. ¿Quin és el paper de la democràcia directa versus la representativa? ¿S'hauria hagut de consultar als 175.000 militants la decisió de fer un gir de 180 graus en la investidura d'un nou govern de Rajoy? Jo crec que sí. La comissió gestoracomissió gestora i molts destacats militants creuen que seria contrari a la ‘cultura’ del PSOE i símptoma de perillosa ‘podemització’. Però, des de la seva creació fins a la guerra civil en el PSOE de Pablo Iglesias, la participació directa dels militants en les decisions importants i, en especial, en la política d'aliances era la norma. Aquestes aliances, aspecte fonamental de la política socialista al segle XIX i el primer terç del XX, van ser sotmeses al vot directe dels militants. Normal, em deien alguns, el PSOE de l'època era un partit assembleari com tot el moviment obrer. Però assembleari no és el mateix que participatiu per vot directe en agrupacions i federacions. No hi tenen res a veure la tradició anarquista, comunista i socialista que llavors pugnaven per vertebrar els moviments obrers. En el nostre temps, l'SPD alemany va sotmetre l'acord de govern de coalició amb la CDU de Merkel al vot de tots els militants. ¿També l'SPD està afectat pel virus 'podemita'?

No estic per una democràcia plebiscitària permanent i crec que la delegació deliberativa és fonamental perquè la gestió dels assumptes públics requereix coneixements i dedicació que no estan a l'abast de tots els ciutadans. Però la democràcia representativa requereix que els representants siguin representatius. Si no ho són, i decideixen independentment del que resulti dels debats que amb els seus representats hagin mantingut, estem parlant de despotisme il·lustrat o de despotisme a seques.

PER INTERÈS NACIONAL

Una altra qüestió és com s'aplica l'abstenció decidida pel Comitè Federal. Si es tracta de facilitar el govern de Rajoy sense res a canvi i perquè no hi ha cap més remei, s'hauria de prestar el servei mínim. Per visualitzar que només es fa per interès nacional i sense gens de ganes de fer-ho, s'haurien d'abstenir tan sols el nombe mínim de diputats. S'evitaria així que alguns haguessin de violentar les seves posicions anteriors, quan van votar contra la investidura de Rajoy. I es mostraria la capacitat que té el socialisme espanyol d'entendre una posició diferent del PSC en un tema que revesteix especial importància en el dilema polític català, com bé va explicar Miquel Iceta.

Notícies relacionades

Els loquaços vençuts del PSOE

L'abstenció es veu guanyadora al PSOE però assumeix la seva mala venda

El reglament del grup parlamentari permet un vot per raons de consciència. Si aquesta norma existeix, em pregunto quina ocasió seria millor que aquesta per aplicar-la. No comparteixo que tan sols sigui aplicable per a qüestions de "moralitat personal". ¿On comença i acaba aquest concepte? ¿S'aplica només a temes com el de l'avortament? ¿No val per a qüestions que tenen a veure amb això que es denomina l'ètica de la convicció?

De nou a l'SPD, malgrat haver sigut aprovat en referèndum pels militants per àmplia majoria, una trentena de diputats van votar en contra per discrepar d'aquell acord. En la situació a què s'ha arribat, s'haurien d'evitar posicions que reflecteixen una cohesió només de façana. Seria el millor camí per recuperar la unitat d'acció perduda.