La internet de les coses
Benvingut al futur intel·ligent
A falta de solució política i social al canvi tecnològic i laboral l'opció és el discurs col·laboratiu
Aquesta setmana se celebra a Barcelona la segona edició del IOT Solutions, congrés internacional sobre la internet de les coses. L'esdeveniment no és menor, sinó que està a l'altura d'una cimera del G-8 o de qualsevol trobada a porta tancada que pugui imaginar la ment més paranoica d'entre els amants de les conspiracions. Els seus integrants són els que tenen a les seves mans el futur que tenim a la cantonada, que el redueixen a un simple auguri: d'aquí uns anys, no gaires, tots els objectes que ens envoltin estaran connectats a internet. Gaudiran així de l'apreciat apel·latiu intel·ligent, capacitat que avui ja ens han furtat els nostres mòbils.
A grans trets, l'auguri es pot simplificar en tres moments. En el primer, la meva nevera, roba, cotxe, llum i jardí recopilaran dades sobre el seu propi comportament automàtic i sobre la meva relació amb ells. Parlaran entre si i s'enviaran constantment tota mena de dades. Gràcies a això, disposaré de més temps, que el guanyaré a les tasques quotidianes que no desitjo per destinarlo al Facebook o al Candy Crush. Com a recompensa pels serveis prestats, els fabricants gaudiran d'un tracte directe amb mi i sabran els meus desitjos, que podran satisfer de manera immediata i sense necessitat d'intermediaris.
Arribat un segon moment, els processos industrials tindran també aquesta intel·ligència. Els objectes fabricats aprendran de les virtuts i errors dels seus cosins germans interconnectats. Modelaran per si mateixos la seva pròpia evolució. Assumiran així el rol de dissenyadors industrials, que passaran a ser inútils com ja ho hauran sigut els operaris. A la llarga, igual que avui puc editar vídeos amb el meu iPhone de forma senzilla, podré dissenyar les meves pròpies peces i objectes, que imprimiré a casa o rebré en servei exprés mitjançant dron o furgoneta automàtica. Conductors i transportistes seran també intermediaris indesitjats entre l'usuari i qui li presta el servei.
En l'últim moment, els objectes hauran aconseguit una cota d'intel·ligència tan gran que seran capaços de reparar-se a si mateixos. Operaris, mecànics i electricistes quedaran també eliminats de l'equació en què les empreses aposten per oferir un servei integral i satisfactori a l'usuari.
¡Benvingut al futur intel·ligent! Malgrat que no hi ha una solució política ni social a un canvi tecnològic i laboral que s'està implementant a marxes forçades, la resposta és senzilla per als que ideen aquest futur: com ja ha succeït amb la internet que coneixem, la que concerneix a la informació i al coneixement, la seva opció és apel·lar a un discurs col·laboratiu. ¡Morin les antigues formes jeràrquiques! ¡Llarga vida a la intel·ligència social!, vociferen. Però compte: ja va dir Carl Schmitt que qui ostenta el poder no és qui controla la normalitat, sinó qui decideix en l'estat d'excepció. I quan sorgeixi la situació excepcional, la de l'error del sistema, ¿a qui trucaràs?
Professor de filosofia de la UOC.
