Solucions a la mobilitat immobilista

El RACC calcula que els automobilistes perden 52.000 hores diàries en els accessos a Barcelona. Cada dia entren 400.000 vehicles que en algun moment del dia tornen a sortir, 800.000 en total. Si suposem raonablement que la meitat d’aquests cotxes pateixen congestió, cada automobilista perd quatre minuts, a vegades vuit si passa en els dos sentits.

  

¿Perden realment els conductors en la congestió quatre minuts cada dia? Ja va dir Albert Einstein que el temps era una magnitud relativa. Sóc dels que opinen que la majoria de persones que es desplacen en automòbil perden, no només aquests quatre minuts, sinó tot el temps del seu viatge perquè no poden fer res a part de conduir. No poden llegir, ni parlar, ni relaxar-se o despistar-se, ni res del que podem fer els que anem en transport públic.

I no només això, sinó que a més a més perjudiquen seriosament la salut de la població i gasten molts diners, uns 4.000 euros per any. ¿Realment la xarxa de transport està tan malament perquè cada dia 400.000 persones usin el cotxe per accedir a Barcelona? És evident que no. És la seva elecció i la ciutat els ho deixa fer, perquè la idea que el dret individual preval sobre l’interès general té encara bastants suports.

    

El transport públic de Barcelona és un dels millors d’Europa, ho diuen els estudis comparatius que organismes independents realitzen amb periodicitat, ho diuen els turistes que ens visiten i ho diem els que ens dediquem a aquestes coses quan visitem altres països. És cert que com més s’allunya un de la ciutat, la qualitat del transport públic és pitjor, però això és degut a la històrica i equivocada decisió d’invertir exclusivament en el metro de Barcelona. Per això, avui, la capital catalana és la ciutat amb la densitat de metro més alta d’Europa.

  

A pesar que la mobilitat barcelonina és immobilista –tot un oxímoron–, Barcelona ha de reduir el trànsit a la meitat si vol que els seus ciutadans deixin de morir per malalties respiratòries. La mobilitat automobilística mata 3.500 persones cada any, consumeix una enorme quantitat d’energia, omple la ciutat d’un soroll ensordidor i té una inacceptable accidentalitat. Declaracions de l’alcaldessa Ada Colau, dient que el cotxe és com el tabac en espais tancats i que hem d’anar deixant l’hàbit d’agafar el cotxe, van en la bona direcció, però s’han de portar a la pràctica. Per tant, la primera cosa que ha de fer la ciutat és dotar-se d’un full de ruta per reduir el trànsit a la meitat el 2025, i per a això és necessari que cada any es redueixi en un 3%. El 2015 va augmentar l’1%. No anem bé. S’han de donar alternatives augmentant la capacitat del transport públic.

Barcelona pot doblar el nombre de persones que viatgen en transport públic. TMB ha de rebre l’encàrrec de redactar el pla corresponent, coordinant Renfe, FGC, el tramvia i els autobusos urbans i suburbans. ¿És difícil? Sí. ¿És impossible? No. FGC està al límit, però Renfe, metro i autobusos encara tenen molt recorregut. En la xarxa de metro l’automatització de línies permetria doblar l’oferta. Pel que fa als busos, tenen una de les velocitats més baixes d’Europa, exactament d’11,8 km/h, i això fa que siguin cars d’explotar i poc atractius. S’hauria  d’encarregar a TMB un pla perquè els autobusos augmentin la seva velocitat a 15 km/h i després posar la gestió de la ciutat al servei d’aquest objectiu. El 2025 tota la flota haurà de ser d’emissions zero i molt probablement de conducció autònoma. París n’és l’exemple. Per la seva part, Renfe té una enorme capacitat de créixer així que copiï les polítiques de regulació –això significa capacitat– de FGC.

Ja tenim arreglat el transport públic, amb emissions zero, i disposat a doblar el nombre de passatges amb una tarifa basada en els abonaments, com passa a tot Europa. La T-10 ha d’anar, per tant, directa a les escombraries.

Notícies relacionades

La contaminació s'enquista a Barcelona davant la falta de resposta de les administracions

En directe: Barcelona se suma al Dia sense Cotxes

 

Ara falta arreglar el trànsit. I arreglar-lo significa que s’ha de reduir a la meitat i aconseguir que gairebé no contamini. S’haurà d’aprovar un pla d’etapes. Poso un exemple, el 2018 només podran circular –entre les set del matí i les nou del vespre– els cotxes amb motor Euro 5 i els ecològics. De nit i en caps de setmana podran circular tots. El 2022, en dies laborables només podran circular els cotxes ecològics. I el 2025 només podran fer-ho els cotxes amb vocació col·laborativa. És a dir, tot vehicle privat que vulgui circular haurà de ser de conducció autònoma i, per tant, haurà d’acceptar altres passatgers si és requerit per a això. En festius, com l’etapa anterior.