El debat inacabable del canvi d'hora

Arriba la tardor i apareix un dels debats clàssics, la conveniència o no de suprimir el canvi d’hora. Enguany ha agafat més volada a partir de la declaració del Parlament balear –a instància d’Illes amb Claror liderada per Miquel Pou– de sol·licitar per unanimitat mantenir l’hora d’estiu tot l’any i per tant situar les Balears en el GMT+2, és a dir l’horari de Finlàndia, Països Bàltics, Grècia o Israel. La Comunitat Valenciana també s’ha sumat a la petició.

lles amb Claror i la Iniciativa per a la Reforma Horària són moviments socials que han aconseguit garantir una transversalitat gairebé impossible en temes de rellevància i que comparteixen preocupació per cercar uns horaris més humans que permetin assolir quotes més altes de benestar. Les dues associacions sol·liciten a les instàncies europees la supressió del canvi d’hora estiu i d’hivern. La vida a les llars i en general a les ciutats i l’activitat productiva poc té a veure amb la de fa unes dècades quan l’estalvi podia ser rellevant, i menys amb la vida de fa dos segles quan Benjamin Franklin en uns dels seus viatges a Europa suggereix la mesura. 

ESTALVI ESCÀS

Les dades que ofereix l’Institut Català d’Energia no aporten cap dubte, l’estalvi cada cop és més minso: dos o tres euros per família. La cancellera Merkel ho porta al programa electoral de la CDU. Per tant, és possible que aviat expliquem als nostres néts que quan eren les tres tornaven a ser les dues i ballaven una hora més a la discoteca, o viceversa.

La proposta d’Illes amb Claror va més enllà i proposa un canvi de fus horari. De fet, el que persegueixen és eixamplar les hores de llum al vespre,  com a Galícia, on a l’estiu a les 22.30 encara és de dia. A banda del reclam de més hores de llum a la tarda, argumenten el fet de ser una zona turística.

Les hores són les que són i el valor numèric que li donem no és rellevant. Podem dir que és la una, quan sabem que en realitat són les dotze (hora solar). De fet, això passava als anys 40 o 50, quan es parlava de l’hora vella, just després de situar Espanya a GMT+1. En canvi, sí que és determinant la llum que hi ha, és a dir, no és el mateix llevar-se quan encara és fosc o anar-se’n a dormir quan encara és de dia. 

EL PAPER DE LA LLUM

Notícies relacionades

Fins que siguem vells

Els homes ‘cagats’ davant les denúncies

Trinitat Cambras, professora de la UB i cronobiòloga, alerta que no es pot infravalorar el paper de la llum, ja que al matí és molt important per al manteniment dels ritmes (horaris) del nostre cos. Recomana que els infants han d’anar il·luminats a l’escola (o els adults a la feina). És a dir, que en la mesura que sigui possible, hauríem d’estar un temps rebent llum, pel fet d’anar caminant a l’escola o la feina, o fins i tot com demostren altres projectes pilots que s’han impulsat a diverses escoles d’Europa, començar la jornada amb una estona al pati. Cambras creu que l’horari òptim, segons diversos estudis que demostren el desajust en individus en l’horari d’estiu, és l’horari d’hivern GMT+1. 

El debat no s’acabarà aquí, ens tornem a trobar la darrera setmana de març, quan donarem la benvinguda a la primavera i aquella nit maleirem dormir una hora menys.