Montesquieu prefereix Mallorca

Sovint s’esmenta la mort de Montesquieu com a metàfora de la nul·la independència del poder judicial. Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu, a l’estat espanyol ha mort, doncs, unes quantes vegades i pel que es veu ho seguirà fent. Va ser Alfonso Guerra qui en una de les seves àcides i lapidàries expressions  va sentenciar el pensador francès en al·lusió al que ell considerava excessos d’alguns membres del poder judicial.

El cadàver del filòsof s’està arrossegant en els darrers anys per totes les institucions espanyoles però és en el cas de finançament il·legal del PP on veiem que ressalten més les seves atrotinades despulles. Sobretot si un compara el cas de Maria Antònia Munar i alguns dels seus acòlits. La desaparició del partit Unió Mallorquina, el ritme de la maquinària judicial i l’empresonament de  la seva màxima dirigent contrasta amb com s’estan desenvolupant els diferents casos oberts contra el Partit Popular.

En el cas mallorquí l’enfocament judicial va ser impecable i implacable. Unió Mallorquina va ser considerada i acusada d’organització criminal. I així ha estat com s’ha dissolt el partit i la seva principal dirigent ha acabat a la presó pendent encara de judicis. No n’hi havia per menys. Munar i els seus acòlits van posar mà a les arques  del Govern Balear, el Consell Insular de Mallorca i d’altres institucions sense fre durant una vintena d’anys. Comparant el calendari de malifetes d’ella i Jaume Matas sembla una competició entre desaprensius. Matas també ha acabat a la presó i haurà d’afrontar encara diversos serrells judicials. La diferència, però, és que ni el PP de les Illes Balears ni el seus dirigents en el període Matas no van ser considerats en cap cas una organització criminal. Mai el PP balear, malgrat tenir més de cent càrrecs imputats, es va plantejar una dissolució i mai cap instància judicial es va plantejar atacar el problema en conjunt.

El jutge De la Mata que ha substituït Pablo Ruz en el cas de la caixa B del PP acusa als tresorers i d’altres dirigents, entre altres càrrecs, de formar una organització criminal. Les obres en B de la seu principal del carrer Gènova a Madrid i la destrucció dels ordinadors del tresorer són suficients per entrar-hi de ple.

Però pel sembla qui mou els fils de la  justícia espanyola ha decidit que tots els casos de corrupció que afecten el partit de Mariano Rajoy estan deslligats i responen a actituds de caràcter individual. Tota l’estratègia de defensa dels populars passar per salvar-ne la cúpula. La compareixença del màxim encausat de la trama Gürtel, Francisco Correa, sembla un guió dissenyat per establir un cordó sanitari per aïllar Mariano Rajoy i la direcció popular de qualsevol responsabilitat. L’estratègia de preservar l’estructura i direcció dels populars de l’incendi Bárcenas i Correa ha  estat  tan precisa i contundent que fins i tot José Maria Aznar ha sortit socarrimat dels efectes del contrafoc utilitzat.

Però no només Correa, sembla que Bárcenas, Camps, Barberà i companyia aplicaran la mateixa estratègia en connivència amb alguns sectors de la judicatura. Els papers de Bárcenas insinuaven clarament que tota la cúpula popular, inclòs Rajoy, s’havia beneficiat dels sobres en B. La majoria de la premsa i la mateixa fiscalia ha posat discretament el focus cap a una altra banda. No sembla que el pes de la llei que caigué i està caient sobre Maria Antònia Munar tingui la mateixa densitat que la que hauria de caure sobre Mariano Rajoy.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sabem que la democràcia espanyola és imperfecta. Com ho són totes. Però la falta d’independència del sistema judicial espanyol respecte l’executiu és ja indigerible. Evidentment hi ha excepcions. Però el ferri control que el Partit Popular té sobre el Consell General del Poder Judicial i un altre òrgan com el Tribunal Constitucional asfixia les llibertats i la seguretat jurídica. La incapacitat per a l’autocrítica per part dels mateixos jutges queda palesa dia a dia. Els darrers exemples són ben gràfics, s’arxiven les denuncies que acusaven al ministre de l’interior per fabricar proves  contra polítics i empresaris catalans i alhora es dedica temps i gent contra els regidors de Badalona per treballar el dia de la hispanitat. Interpel·lat sobre la qüestió, el President del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, com la majoria de magistrats, responen amb el mantra de la separació de poders.   

Montesquieu prefereix el sol i les platges de Mallorca perquè sap perfetament que cada cop que posa un peu a la península en surt malparat.