Avaluar abans de reaccionar

Com els grans números, les estadístiques ni expliquen les desgràcies personals ni serveixen de consol. Que els morts en accident de trànsit amb víctimes fossin el 2104 l'1,84% no serveix ni per als difunts ni per als seus parents, tot i ser una bona xifra. Igualment, que el 94% dels condemnats per delictes sexuals greus no reincideixin després d'haver passat per presó i després d'haver seguit una sèrie de tractaments -no ho oblidem, voluntaris- és una bona notícia. Bona, però irrellevant per a la veïna d'Igualada que va patir una agressió sexual i, pel que sembla, un intent d'acabar amb la seva vida per part d'un intern, condemnat per violació en el seu últim permís. Res d'això pal·liarà el dolor de la víctima. Sí, en canvi, prestar-li la màxima ajuda possible, indemnitzar-la sense dilacions: en suma, no convertir la seva recuperació física i emocional en un calvari burocràtic.

Dit això, també s'ha de proclamar que el sistema vigent d'execució de penes privatives de llibertat és irrenunciable i només s'ha de modificar per millorar-lo. Millorar-lo en un doble sentit: disminuint, per un costat, el grau de reincidència dels condemnats, tant dels empresonats com dels que compleixen penes menys costoses; i, per un altre, incidint en els aspectes relatius a la seguretat de la ciutadania en general i de les víctimes del delicte concret en particular, quan, sigui la que sigui la fase, el pres és posat en llibertat amb permisos ordinaris, extraordinaris, llibertat condicional i excarceració total per haver complert la sentència.

Això reclama un augment de personal i mitjans -alguns inexistents-, fet que comporta necessàriament un augment pressupostari, significatiu i sostingut. Si en temps de bonança es gira l'esquena socialment i econòmicament a la reinserció social i al sistema d'execució de penes -del qual el penitenciari és una part-, quan arriben les vaques magres aquest és un terreny adobat, com la Justícia en general, per a retallades i quitances dineràries.

Inversió en seguretat

Notícies relacionades

L'Audiència de Barcelona va donar permís al violador perquè havia "avançat en empatia"

"T'he de matar perquè ja he estat a la presó per violació"

La seguretat no és una despesa, és una inversió. En cap model social la seguretat és del 100%. No ho és ni la Medicina, ni l'Economia, ni moltes altres matèries igualment vitals per a la nostra convivència ordenada. No es pot demanar la lluna en un cove, viure d'esquena al problema i regatejar-li mitjans. El nostre país és un dels més segurs del món occidental, tant en quantitat com per qualitat: els actes violents són, comparativament, una franca minoria del còmput delinqüencial. En aquests resultats hi tenen una mica a veure les actuacions desplegades, amb imaginació i tenacitat, mal dotades econòmicament, amb quasi gens de reconeixement social i amb mitjans indignes de tal nom.

No toca ara prendre mesures en calent. Toca analitzar per part dels professionals competents, vistos els antecedents del reincident, com ha pogut passar una cosa que no era previsible, o si es podia haver afinat més, sempre amb conseqüències per al futur. Però, sobretot, reparar amb celeritat la víctima, sense fintes administratives i amb un enjudiciament ràpid, tenint en compte com és de delicat, però simple, el cas.