Diàleg amb calma

El calendari escolar de vacances a Cantàbria, ¿es podria aplicar a Catalunya? La resposta és evident. Poder-se aplicar es pot aplicar. Cap problema. Ara, si la pregunta és si tindria algun benefici sobre l'alumnat, aquí ja hi entren els matisos. D'entrada, cal dir que l'exconseller Ernest Maragall, de trist record, com la majoria d'exconsellers d'educació o ensenyament, ja va vacunar la comunitat educativa contra les alegries de canvis a la babalà gràcies a la seva iniciativa de la setmana blanca del març del 2011. L'experiència va ser nefasta perquè no hi havia un acord social sobre el tema. Sindicats i patronals ho van saber com qui diu per la premsa. Dins la comunitat educativa hi havia fortes reticències. Finalment, una inversió minsa i esquifida i l'entrada de CiU al Govern de la Generalitat van acabar de matar la proposta just el seu primer any.

Ara bé. Racionalment sembla més convenient repartir les vacances escolars al llarg del curs. Alguns països propers com França fa temps que ho fan i sembla que els va bé amb un model d'un estiu de dos mesos, i una setmana de vacances cada dos mesos. ¿Quin és el problema? Que pares i mares tenim moltes menys vacances que els nostres fills. Estem adaptats a l'actual calendari, i no és que provoqui entusiasme, el que passa és que tenim el costum i les estratègies de superar-lo any rere any.

Fem el que fem tindrem dies on els alumnes tindran festa i els pares i mares no. La primera proposta és incrementar les vacances de tothom que tingui menors al seu càrrec. Tal qual. ¿O no és important socialment tenir cura dels infants? ¿Per què si els cuida un professional (monitor, cangur, etc.) genera riquesa a través del PIB i si ho fan àvies o pares i mares no? Cuidar un nen és un acte d'abnegació i amor i, per tant, queda lluny de la valoració econòmica. I així ens va, com a famílies i com a societat.

Notícies relacionades

"El canvi de calendari és una oportunitat per innovar a les aules"

Vacances a la francesa

Aquesta proposta tindria entusiastes partidaris: vacances de 45 dies per qui tingui fills a càrrec. No cal ser Tucídides per entendre que si tenim més temps per cuidar els nostres fills i per compartir estones amb ells milloraran moltes coses, entre elles la sociabilitat i l'èxit educatiu. Però, lamentablement, aquests aspectes tan centrals de la vida comunitària no estan en l'agenda política. Bàsicament, perquè la política la fan homes (i no dones) que han oblidat l'infant que van ser. En canvi, els debats epidèrmics contaminen el dia a dia escolar i obliguen a grans reflexions i discussions absurdes sobre temes menors, i a vegades fins i tot ridículs.

La resposta davant les propostes de canvi del calendari escolar ha de ser: diàleg, amb calma, sense improvisacions, amb la ment oberta i amb la idea d'arribar a grans acords que siguin aplicables i, sobretot, que estiguin centrats en els interessos i el benestar dels alumnes, que en definitiva és del que es tracta.