ANÀLISI
La revolució demogràfica
El 2011 va ser el primer any que hi va haver més naixements de minories que de blancs als Estats Units. Es calcula que cap al 2045 els blancs deixaran de ser majoria. L’any 1980, gairebé la meitat dels comtats nord-americans (1.412) tenien poblacions que eren 98% blanques. Trenta anys després, només 149 comptats, menys del 5%, tenien aquesta proporció. Les eleccions del 2016 són, ètnicament, les més diverses de la història, en part perquè els fills de la immigració centre i sud-americana han arribat a l’edat de votar: hi ha un 69% de blancs, 12% de negres, 12% d’hispanoamericans i un 4% d’asiàtics. Avui, un 14% de la població és, de fet, immigrant, comparada amb un 5% el 1965. Tot això va a més.
A més, hi ha 55 milions d’adults blancs sense educació superior (1/3 de tots els blancs) que, entre 1999 i 2013, han vist reduïda la seva esperança de vida un 22%. La seva taxa de mortalitat és un 173% més alta que la dels hispans, que tenen, en general, un nivell educatiu similar. Part d’aquest increment pot ser atribuït a morts relacionades amb abús de drogues i alcohol, suïcidis i malalties cròniques del fetge. Com diuen els experts, la frontera entre aquestes malalties i l’autodestrucció és borrosa. La taxa de suïcidis entre blancs de mitjana edat és tres vegades i mitja superior a la d’hispans de mitjana edat.
Les enquestes mostren que prop del 40% dels nord-americans diuen que els nouvinguts d’altres països amenacen els costums i valors tradicionals del país. I que un 31% de blancs estan d’acord amb l’afirmació: «la idea d’uns EUA on la majoria no és blanca em preocupa».
Control cultural i polític
La diferència que els EUA representaven, i potser representen encara al món, és que la gent que van fundar i van donar el caràcter i les lleis al país —això és, els blancs protestants—, van acceptar que com a conseqüència de les seves idees acabaríen essent una minoria al seu propi país. Que les idees de diversitat i d’obertura a la immigració desmbocarien necessàriament en la pèrdua del control cultural i polític sobre el país. Aquesta intuïció, a més, s’ha anat confirmant amb les dècades i, sobretot darrerament, ha anat acompanyada de dades concretes sobre quan i com passarà.
Que això s’acceptés era inèdit al món. Tu els dius als francesos que seran minoria a França i se’t revolten. O als espanyols. Fins i tot als britànics. Bé, doncs part del moviment pro-Trump representa l’últim intent d’una part d’aquests blancs de reprendre el control ara que tasten les conseqüències pràctiques —econòmiques i culturals— de la teoria, i veuen com l’establishment els menysprea. I per aquest motiu es revolten, sobretot en el context de desorientació i declivi econòmic que la globalització ha causat en certes zones del país. Els Estats Units són al bell mig d’una revolució demogràfica i assistim als dolors de part. A pesar que les enquestes diuen que ni tan sols hi ha prou blancs que li donin suport per guanyar, una derrota de Trump no és el final d’aquest part.
