L'impacte exterior de les eleccions dels EUA
Xina, davant el 8 de novembre
Les tensions estratègiques evolucionaran d'una o una altra forma segons guanyi Clinton o Trump
esala11784102 daz15 pek n china 17 11 09 el presidente chino hu jinta161102201949 /
Les eleccions nord-americanes són observades a la Xina amb una mesurada indiferència. ¿Tant els hi fa qui guanyi? La importància de la relació entre tots dos països és indefugible, i encara que els vincles bilaterals ofereixen un coixí gens menyspreable per moderar els hipotètics sobresalts que comporta qualsevol transició, convé matisar l’evolució de les tensions estratègiques que resultarien d’una victòria demòcrata o republicana.
Tradicionalment, la Xina accentua dos factors. D’una part, la denúncia del poder dels diners en la contesa per relativitzar el seu valor com a paradigma de la democràcia; de l’altra, la queixa que les curses electorals als EUA s’assemblen a una competició per veure qui critica més el gegant asiàtic.
CLINTON, CONTRÀRIA ALS INTERESSOS DE PEQUÍN
Donald Trump, per exemple, està centrant les seves al·lusions a la Xina en l’economia, denunciant temes com la propietat intel·lectual o la manipulació de la moneda. A Pequín es ressalta el seu caràcter impredictible però es considera que, fins a cert punt, pot ser manejable.
El discurs de Hillary Clinton va molt més enllà de l’economia. Les severes crítiques al voltant dels drets humans o reclamant llibertat a la xarxa, així com el seu paper en la definició de l’estratègia 'pivot to Asia', a la qual Pequín responsabilitza d’espatllar els lligams amb els estats veïns, la qualifiquen com obertament contrària als seus interessos. En algun moment va suggerir fins i tot el suport dels EUA a una hipotètica revolució de color a la Xina, provocant la consegüent hilaritat. I ella va ser qui va reivindicar amb rotunditat davant de Pequín la condició «vital» del mar de la Xina meridional per als interessos nacionals dels EUA.
Guanyi qui guanyi, és urgent el repte de traçar una nova relació entre grans potències
La crítica de Trump ha destacat poc en l’ordre estratègic. És veritat que va provocar algun desconcert el seu comentari que el Japó i Corea del Sud han de pagar per la seva defensa, insinuant que podria arribar a tancar les bases dels EUA. Això va generar preocupació a la regió davant el temor que suposi, entre altres, una invitació a la Xina per atacar Taiwan, un escenari remot encara que les tensions a través de l’Estret experimenten una tendència ascendent que pot conduir a un carreró sense sortida. A més, Trump reclama més pressupost per garantir la presència militar allà on es necessiti. La seva retòrica general és implacable sempre amb la política exterior d’Obama.
¿PREFERÈNCIA PER TRUMP?
El resultat del 8 de novembre, a Pequín no li resulta indiferent. El temor que una presidència de Clinton agreugi les tensions bilaterals, i que fins i tot condueixi a un enfrontament més fort en àrees de conflicte com els mars de la Xina, pot fer inclinar la balança de les preferències cap a Trump. No és clar que aquesta equació operi de la mateixa manera entre l’opinió pública xinesa. Però guanyi qui guanyi, el repte de traçar una relació de nova encunyadura entre grans potències –de la qual poc s’ha parlat en campanya– que eviti el parany de Tucídides sembla urgent per als dos països.
