La truita de l'independentisme

La diferència entre la CUP i la resta de forces independentistes és que els cupaires sempre han dit que la ‘revolta dels somriures’ no era tal i que arribaria un moment que la desobediència no seria per riure. El pronòstic s'ha demostrat cert aquest divendres a la matinada, quan els Mossos han detingut l'alcaldessa de Bergaalcaldessa de Berga. El seu delicte és haver-se negat a declarar dues vegades davant el jutge per no haver despenjat l'estelada de l'ajuntament durant les dues últimes eleccions generals. 

Montserrat Venturós ha desacatat, conscientment, una llei, l'espanyola, que no reconeix. La norma hi és per canviar-la, tret que siguis una força antisistema que intenta combinar l'ordre de les institucions amb la insurgència al carrer. És l'encaix que busca la CUP, un equilibri gens fàcil, com s'ha demostrat ja en més d'una ocasió en les successives negociacions amb Junts pel Sí. Amb les seves contradiccions, que no són poques, els cupaires porten a l'ADN la insurgència.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

Però la CUP no està sola en aquest viatge, sigui a Ítaca, als llimbs o enlloc. Ells actuen d'acord amb la seva coherència. Però, ¿la resta què faran? Començant per Junts pel Sí i acabant pel colauisme haurien de respondre fins a quin punt estan disposats a desobeir, més enllà de les expressions de suport a l'alcaldessa de Berga. Perquè fins avui la truita independentista s'ha fet sense trencar ous.

Notícies relacionades

Detinguda l'alcaldessa de Berga, acusada de delicte electoral per no despenjar una estelada

El món sobiranista i dels comuns es bolquen a recolzar l'alcaldessa de Berga

En aquest episodi hi ha un punt clau que marca la diferència respecte a les declaracions polítiques, via entrevistes, a través de Twitter o revestides de la solemnitat del Parlament. Quan la CUP exigeix als Mossos que no actuïn com a policia judicial obre una perillosa discrecionalitat que no és assumible en un Estat de dret. ¿Si per una qüestió patriòtica, la Policia, la que sigui, incompleix la llei, també ho pot fer per una qüestió de consciència, per citar un exemple? ¿Quin és el barem perquè els Mossos actuïn com a tals o deixin de fer-ho? 

Que la solució al conflicte obert amb Catalunya no se solucionarà als jutjats és evident. Però que si la desobediència va de debò acabarà en mans de la justícia, també.