Els Mossos i la desobediència

La detenció de l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós (CUP), per part dels Mossos d'Esquadra ha sacsejat la política catalana, col·locada de sobte de cara al mirall del que implica la desobediència en el context del procés sobiranista. Venturós, acusada de delicte electoral per haver-se negat a despenjar l'esteladadurant les jornades electorals del 27 de setembre i el 20 de desembre del 2015, s'ha negat a comparèixer en dues ocasions a declarar davant el jutjat d'instrucció número 1 de Berga. Els Mossos d'Esquadra, en la seva qualitat de policia judicial, la van detenir per traslladar-la al jutjat. A judici de Venturós, la detenció per tenir penjada l'esteladaen una jornada electoral no té sentit perquè al mantenir-la hissada es va limitar a «obeir el mandat popular» dels ciutadans.

És, a una altra escala, el mateix raonament que defensen els que impulsen la convocatòria del referèndum unilateral d'independència en cas que l'Estat no accepti una consulta pactada (o fins i tot sense aquest requisit): que tot i que l'ordenament jurídic espanyol no accepti la consulta, aquesta serà legal si emana d'un mandat ciutadà i se circumscriu en un marc legal aprovat per una majoria del Parlament. És a dir, que la desobediència de la llei es justifica si així ho demana una majoria de la ciutadania.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Aquesta és la postura de la CUP, que des del principi del procésha defensat sense embuts que, tard o d'hora, la ruptura de Catalunya amb Espanya ha d'implicar desobeir la llei espanyola. La seva reacció a la detenció de Venturós és coherent amb la seva ànima antisistema: ha deplorat que els Mossos hagin obeït el requeriment judicial.

Les crítiques a la Conselleria d'Interior i els Mossos han tensionat encara més la sempre convulsa relació entre la CUP i Junts pel Sí. En un Estat de dret és legítim advocar per un canvi de l'ordre legal vigent, però no ho és exigir a la policia que esculli quina part de la llei compleix i quina no. El que va passar a Berga ha servit per visualitzar el que significa la desobediència de la qual tant parlen la CUP i amplis sectors de l'independentisme. Si bé és cert que la solució al conflicte a Catalunya no serà jurídica, també ho és que la desobediència a la llei en vigor té conseqüències legals. I el que està fora de discussió és que els Mossos han de complir amb la seva obligació.