Estudiants universitaris en precari

«Si em suspens hauré de repetir l’assignatura i em suposarà un pal econòmic». «Només m’has posat un 9 i necessito més nota si vull que em donin la beca que necessito». «¿Puc sortir mitja hora abans que s’acabi la classe? He de treballar de cambrer. Paguen poc, però no puc passar sense aquests diners». «Em volia matricular en una altra carrera però era massa cara». «M’és impossible apuntar-me al màster que m’agradaria fer. A casa no podem afrontar  aquesta despesa».

Són frases reals. D’alumnes que tinc a la facultat on treballo com a professor associat. La crisi, les retallades en els pressupostos públics, la tendència a privatitzar serveis, han provocat un impacte social terrible. Les dificultats i angoixes que tenen els nostres estudiants per accedir a la universitat i centrar-se en l’aprenentatge sense patir pels diners que els costa a ells o a la seva família no estan gaire presents en els nostres mitjans de comunicació. I tampoc en l’agenda dels polítics amb responsabilitats en aquesta matèria.

COST DUPLICAT EN DOS ANYS

Per acabar una carrera universitària és necessari aprovar una determinada quantitat de crèdits. Fins al 2011, Navarra liderava el rànquing de comunitats on aquests crèdits eren més cars. Des d’aquest any, Catalunya l’ha substituït en aquest lideratge. Un decret del Govern del PP sobre mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu va elevar la part de la matrícula que han de pagar els estudiants fins a un sostre d’entre el 15% i el 25% del cost total del servei. El Govern de CiU a la Generalitat es va apuntar immediatament a la franja més alta. En un parell d’anys, el cost dels crèdits universitaris s’ha duplicat. Avui, cursar una carrera a Catalunya costa el triple que fer-ho a Andalusia, Galícia o Extremadura.

El cost mínim d’un curs universitari a Catalunya és de 1.750 euros. A Europa, només a Irlanda, Irlanda del Nord, Gal·les, Letònia i Lituània és més elevat aquest cost. En 13 països europeus, la matrícula és gratuïta, incloent-hi Alemanya, Suècia, Noruega, Polònia o Grècia.

RECLAMACIÓ CONJUNTA

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els rectors i els presidents dels consells socials de les universitats públiques van presentar el 27 d’octubre una declaració conjunta per reclamar al Govern català millores en la política universitària. Reclamen que es redueixi el preu de les matrícules i que es rebaixi la part que paguen els universitaris del 25% al 14% del cost calculat del servei. És un pas necessari si de debò es pretén continuar venent la idea que, al nostre país, l’accés a l’ensenyament superior és universal. Mai ha sigut del tot així. Des de fa cinc anys, encara menys.

Feia encongir el cor la carta que Alfonso López va enviar des d’Arenys de Mar a EL PERIÓDICO mesos enrere, titulada Perdona’m, fill, no et podré pagar la universitat. Si amb una mica de sort el seu fill aconsegueix els diners suficients per anar a la universitat, li toca ser alumne meu i fa un examen deficient, ¿amb quina cara el suspenc?