Espinar, Marx i Rufián

Aquesta setmana, a més del nou Govern, han quedat clares dues coses. La primera és que Pablo Iglesias té el mateix apreci per la intel·ligència dels ciutadans que Federico Trillo. Iglesias ha defensat com a ètic el comportament del portaveu del seu partit al Senat. Francament, no esperàvem que Podem fos un partit polític sense aprofitats, però sí que esperàvem que la resposta a una presumpta especulació immobiliària fos diferent. La defensa que Iglesias ha fet de Ramón Espinar ha sigut calcada a la de Federico Trillo-Figueroa i Martínez-Conde quan es va descobrir la Gürtel: una campanya interessada contra el seu partit.

Cal agrair-li a Espinar la seva correcció a Marx. El senyor Karl va explicar a El Capital que «el cotó comprat per 100 lliures esterlines es ven, per exemple, per 100 + 10, o sigui per 110 lliures esterlines. (...) Aquest increment o excedent que queda després de cobrir el valor primitiu és el que jo anomeno plusvàlua». En canvi, Ramón Espinar ha dit que comprant un pis a 146.000 euros i venentlo a 176.000 «no hi ha benefici, el que hi ha és una diferència entre el preu de compra i el preu de venda». ¿Candidat al Nobel?

La segona il·lustració de la setmana és que els mitjans de comunicació de Madrid fan la seva feina de manera diferent dels de Barcelona. Els de Madrid, d'esquerra a dreta, han demanat explicacions exhaustives a Espinar i Iglesias. Han entrevistat el president de la cooperativa de les cases. Han fet reconèixer al portaveu de Podem a l'Assemblea de Madrid que el cas Espinar «perjudica molt el projecte de Podem». Vaja, que Espinar i Iglesias han suat la samarreta.

El cas de l'atur de Rufián

En canvi, a Catalunya poques explicacions es van demanar a Junqueras i a Rufián sobre la presumpta martingala laboral que Rufián va explicar a La Vanguardia: «En aquests moments estic cobrant l'atur, vaig haver de deixar la feina per dedicar-me a això [la política]». El subsidi d'atur és per a qui busca feina i no en troba, no per a qui abandona una feina. ¿Se'ls va entrevistar amb la mateixa profusió del cas Espinar-Iglesias?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ignacio González no es va poder presentar a la presidència de la Comunitat de Madrid perquè tota la premsa madrilenya sense excepció va exposar la seva martingala especulativa immobiliària a Marbella/Delaware. En canvi, durant dècades gairebé ningú va demanar explicacions sobre com era possible que el fill del president de la Generalitat lluís sense manies una flota de cotxes pròpia dels fills dels dictadorets bananers. I quan algú ho va fer, o se'l va censurar o se'l va intentar silenciar. Som així.

Per cert, els Mossos detenen una alcaldessa de la CUP. ¿Eleccions?