El dret penal, fora del procés

Ja fa temps que assistim a la utilització del dret penal en l'anomenat 'procés'. L'últim episodi, la detenció de l'alcaldessa de Berga per no voler declarar en un procediment penal per haver mantingut l'estelada a l'ajuntament durant les dues últimes convocatòries electorals. Abans, un regidor de l'Ajuntament de Vic també es negava a declarar com a imputat en un altre procés penal en què se l'acusava de sedició per unes declaracions en les quals afirmava que en el procés cap a la independència s'hauria de desobeir. Amb anterioritat, la imputació del president de la Generalitat i alguns consellers per la consulta del 9-N. Però el recurs al dret penal, encara que majoritàriament, no ha sigut instrumentalitzat només pels contraris al procés d'independència. També ho han fet els partidaris del sobiranisme. Recordem sinó la querella presentada pel Partit Demòcrata Europeu Català contra Jorge Fernández Díaz, en el 'cas Fernandezgate'.

El recurs al dret penal és utilitzat amb finalitats alienes a aquest, com a via per estigmatitzar l'oponent i tractar d'obtenir rèdits polítics a molt curt termini. La presentació de la querella permet, en primer lloc, assenyalar el contrari en un titular de premsa com a presumpte delinqüent. En segon lloc, la necessària compareixença del denunciat per poder defensar-se obliga que sigui citat pels tribunals com a investigat. Així s'obté un segon titular, a manera d'un segon capítol mediàtic, en el qual es reforcen els pretesos objectius.

Activat el procés, els temps de la justícia provocaran que el pronunciament del jutge penal arribi uns mesos més tard. I a llarg termini, no obstant, l'estratègia fracassa i se'ns gira en contra. Els jutges penals, ja sigui en fase d'instrucció o en el judici oral, acabaran tancant la majoria d'aquestes causes. En uns casos per ser necessària en la rebel·lió l'ús de la violència, en altres per no haver quedat provat algun dels requisits exigits en el delicte. En altres ocasions, probablement, acabaran en condemna penal. I quan qualsevol d'aquestes hipòtesis succeeixi no ho serà perquè -com ho pretenguin uns- els jutges penals siguin instruments en mans del Govern central o perquè -com ho pretenguin uns altres- la justícia no funcioni. En el fons, no ens enganyem, ja comptaven amb això. La raó serà que això del dret penal és una cosa molt seriosa i sensible, en la qual estan en joc drets fonamentals dels ciutadans i que, en conseqüència, ha de ser activada amb prudència, oportunitat, responsabilitat i sempre com a últim recurs. La raó serà que no s'hauia d'haver utilitzat mai per a fins polítics.

El principal problema és que acaba generant efectes destructius per al mateix dret penal, la democràcia i l'Estat de dret. D'una banda, l'absolució penal transmet el missatge simbòlic que els denunciats no són responsables pels fets i faltaria recordar que quan no existeix responsabilitat penal, pot seguir subsistint la política. Això succeirà en el cas de l'exministre de l'Interior que, absolt pels jutges penals, ja ningú ha assumit cap responsabilitat política. O al revés, una eventual condemna penal pot arribar a reforçar els arguments dels que pensin que el desafiament independentista era una qüestió -«ho veuen», diran- a resoldre per la via penal. I amb això es reforçarà l'argument de no afrontar-lo amb política. «No es pot parlar amb delinqüents».

Més encara, l'eventual condemna no evitarà que un altre subjecte vingui a substituir l'inhabilitat al capdavant d'un ajuntament o de la taula d'un Parlament. I no hi ha res pitjor per als partidaris del compliment de la legalitat que aconseguir que el dret penal sigui desobeït sistemàticament. A més, pot acabar passant el que ja hem vist en altres ocasions: reformes punitivistes exprés i expresses reclamant més duresa, l'ús de la presó.

Notícies relacionades

El món sobiranista i dels comuns es bolquen a recolzar l'alcaldessa de Berga

El PDC es querella avui contra Fernández Díaz i De Alfonso

El més greu és que aquesta utilització no solament es fa per acusacions populars que representen interessos més o menys legítims, sinó que es fa per part de governs i partits polítics que, com a garants del dret i la democràcia, haurien de ser conscients d'aquests perills.

El desafiament sobiranista s'ha d'allunyar dels tribunals. De tots els tribunals, sobretot els penals, i ha de ser afrontat políticament. És temps per a la política. Deixem el dret penal fora del procés.