L'últim baròmetre del CIS
Enquesta enmig de la tempesta
Si al juliol, just després de les eleccions, el PSOE conservava el 84% del seu vot, a l'octubre aquest vot fidel només era el 55% del resultat del 26-J
El Centre d'Investigacions Sociològiques va fer públiques ahir les dades del baròmetre del mes d'octubre. Aquestes dades són interessants no només perquè inclouen les preguntes de valoració política i la intenció de vot en cas de celebrar-se unes noves eleccions, sinó també perquè es tracta de la primera enquesta del CIS feta després d'esclatar el conflicte intern al PSOE, saldat amb la sortida del seu secretari general i l'abstenció de la majoria dels diputats socialistes en la sessió d'investidura de Mariano Rajoy.
Tot i així, el baròmetre del CIS es va fer entre l'1 i el 10 d'octubre, de manera que tan sols recull la primera part de la pugna interna al PSOE, és a dir, la defenestració de Pedro Sánchez, produïda precisament durant el comitè federal de l'1 d'octubre. Tot i que en aquell moment ja es podia percebre que la nova majoria dirigent apostava (i podia aconseguir) per facilitar el Govern del PP, aquest pas no es va materialitzar fins al nou comitè federal, que va tenir lloc el 23 d'octubre (i que, per tant, ja no recull el baròmetre).
SENSE GRANS DIFERÈNCIES
A part de la situació específica del PSOE, el baròmetre no mostra una gran diferència amb els precedents. En l'àmbit general, la conjuntura segueix sent majoritàriament negativa, marcada pel repunt del pessimisme tant en l'esfera econòmica com en la política. Avui dia són més els espanyols que creuen que d'aquí un any la situació econòmica del país serà pitjor que els que consideren que serà millor, quan durant tot l'any 2015 ha sigut al contrari.
Cal remuntar-se a l'estiu del 2013 per tenir un percentatge igual de baix d'optimisme pel que fa a l'economia. Des d'aleshores fins a finals del 2015 el pessimisme sobre l'evolució futura de la conjuntura econòmica ha disminuït constantment, i a partir del gener del 2016 ha tornat a remuntar. Una evolució molt semblant és visible pel que fa a l'evolució futura de la situació política.
S'haurà de veure en pròxims sondejos si la formació del nou Govern trenca la tendència negativa que s'ha anat reforçant al llarg dels deu mesos d'Executiu en funcions.
DESMOBILITZACIÓ
Pel que fa al vessant purament electoral, el baròmetre té un clar perfil d'enquesta 'normal', en el sentit que es realitza en període no electoral. A diferència del baròmetre del juliol, fet just després de les eleccions del 26-J, aquest ja mostra una clara desmobilització dels electorats, prova inequívoca del relaxament d'aquells electors que no tenen una proximitat o una simpatia clara amb cap dels partits (malgrat que els haguessin votat al juny).
Així, en comparació amb el baròmetre anterior s'observa un moviment a la baixa dels segments de vot fidel (els que declaren la intenció de votar aquell partit que recorden haver votat) i un increment igual de la indecisió i l'abstenció (espais on tendeix a refugiar-se el vot sense perfil partidista clar durant els períodes entre eleccions).
Així, respecte del baròmetre del juliol, el PP perd gairebé vuit punts de vot fidel, que se situa en el 79% del vot popular del 26-J. Units Podem, per la seva banda, cedeix gairebé cinc punts de vot fidel, per 12 de C’s. La majoria d'aquest vot es refugia en la indecisió.
EL VOT SOCIALISTA
La diferència significativa és el vot socialista. Si la relaxació del vot en els altres partits oscil·la entre el 5% i el 12%, al PSOE cau gairebé el 30%. És a dir, que si al juliol, just després de les eleccions, el PSOE conservava el 84% del vot, a l'octubre aquest vot fidel només representava el 55% del resultat del 26-J. Entre el juliol i l'octubre el PSOE hauria perdut un milió i mig de votants. Aquest sembla que és el resultat de la pugna interna en el partit.
El cas de C’s és curiós per la magnitud del transvasament i pel fet que no només es refugia en la indecisió sinó que sembla que se'n va a l'abstenció. Es podria tractar d'un vot que està en desacord amb el pacte a què van arribar els taronges amb el PP per al vot afirmatiu en la investidura. Podria tractar-se (és una hipòtesi) de vot transvasat des de l'espai del PSOE a C’s al desembre o el juny. Aquest moviment de relaxació del vot fidel també és visible en el baròmetre de l'abril, quatre mesos després de les eleccions del 20-D. De fet, els percentatges de transvasament de vot d'aquest baròmetre de l'octubre són força similars als registrats a l'abril.
Caldrà esperar el baròmetre del gener per comprovar si el canvi de posició dels socialistes els ha donat beneficis o no
¿On han anat a parar aquests votants? La gran majoria a la indecisió, que recull un de cada cinc votants que van optar pel PSOE el 26-J. Al juliol aquest grup no arribava ni a mig milió, mentre que avui sumen més d'un milió. També augmenta el nombre de votants socialistes que s'abstindrien en cas de noves eleccions, un grup que superaria els 600.000. I també creixeria el transvasament a Units Podem, si bé més moderadament (uns 225.000).
Notícies relacionadesAlguns voldrien veure en les dades d'aquest baròmetre la confirmació dels mals auguris que van portar els barons socialistes a substituir Pedro Sánchez al capdavant del partit, però també es podria postular el raonament contrari: que és precisament la defenestració de Sánchez i la lluita interna al PSOE el que porta una part significativa dels votants socialistes del 26-J a abandonar el seu vot.
És massa aviat per decantar-se per una hipòtesi o per l'altra. Si tinguessin raó els defensors de la defenestració de Sánchez, els pròxims baròmetres mostrarien una clara recuperació del vot socialista. En el cas contrari, s'hauria de donar la raó a la part contrària. En qualsevol cas caldrà esperar al baròmetre del gener per comprovar si el canvi de posició del PSOE (del 'no és no' a l'abstenció) li ha portat beneficis o no.
