Gent corrent
«Llegeixo la 'Divina comèdia' en florentí antic»
És xarcuter i un lector apassionat. Pel carrer no va mirant el mòbil, sinó llegint.
Per allà va, Albert Solís, llegint mentre camina. No és un whatsapp important ni una notícia d'inajornable lectura el que el subjuga, com a la majoria. No és un mòbil el que porta entre les mans. És un llibre. Com una espècie d'Ulises Lima, aquell personatge que llegia a tot arreu, fins i tot a la dutxa, Solís, xarcuter d'ofici («xarcuter i tallador de pernil»), és un d'aquells rars espècimens que no només senten necessitat de fer-ho, sinó que té estratègies per fer-ho millor. Solís. El lector caminant.
-¿Què està llegint?
-Pfff… Quan li mostri… És una aventura en què estic ficat des de l'abril de l'any passat. Miri. La Divina comèdia. En florentí antic.
-¿Floren...? ¿Domina el florentí antic?
-¡I ara! ¡Tant de bo! Parlo castellà, català, francès i anglès, això sí. Per això vaig pensar que al ser una llengua romànica... Em refereixo al florentí antic. Vaig pensar que seria fàcil.
-¿I?
-I no. Però vaig trobar el sistema per apreciar-lo i entendre'l.
-¿Si?
-Sí, miri, aquest és un exemplar per a estudiants, ¿el veu? Tot això són notes al peu. El que faig és el següent: en una primera lectura, llegeixo la poesia i les explicacions. Després faig una segona lectura en què llegeixo només la poesia, i finalment entro a internet i llegeixo la traducció al castellà.
-Tot per llegir-la en l'idioma original.
-És clar. Jo crec que és important llegir les coses en l'idioma en què van ser escrites. En les traduccions es perden matisos.
-Veig que ja va pel Paradís.
-Sí. Cant 27... Pàgina 762.
-Una empresa tremenda. ¿Per això llegeix pel carrer, per optimitzar el temps?
-Llegeixo pel carrer des que era molt petit, és un costum que tinc. I com que tinc molt poc temps per llegir, doncs llegeixo al metro, anant a la feina, des de Pubilla Cases fins a Verdaguer, i després durant el curt tros que he de caminar fins al local.
-Allà és per on el vaig veure, sí.
-He desenvolupat un truc per llegir més concentrat. És el següent: quan veig algú que fa el meu mateix camí i porta un pas lleuger com el meu, em poso al darrere. En dic els meus pigalls. Llegeixo més i més bé quan trobo un pigall.
-Em recorda Ulises Lima a Los detectives salvajes.
-¿Ah, sí? Doncs a mi em recorda Ichabod Crane, el de Sleepy hollow. A la pel·lícula clàssica de Disney, ¿se'n recorda? Va sempre amb un llibre davant del nas.
-Dono per fet que la lectura té un lloc important en la seva vida.
-La veritat és que sí, hauria de veure la meva biblioteca. M'agrada molt la literatura històrica, o amb un component històric. La història, en general. Però això sí: només fins que apareixen les armes de foc.
-¿Les armes de foc?
-No són armes nobles, són armes de covards. Crec que la història fins abans de l'aparició de les armes de foc és més rica en mites foscos, en llegendes.
-Fa un any i mig que llegeix la Divina comèdia en florentí antic. Digui'm, ¿està disfrutant?
-És una tasca àrdua, però estic aprenent molt, i sí, estic disfrutant molt. Entre altres coses perquè jo sóc heavy metal, i tot el que tingui a veure amb l'infern i amb el maligne em sembla atractiu, m'ha semblat atractiu sempre.
Notícies relacionades-Entenc. ¿Quina insòlita empresa l'espera després?
-Doncs no sé si de seguida, però hi ha una cosa que tinc pendent de llegir, i moltes ganes de fer-ho, que és la Bíblia.
