Fans de la 'fantistòria'
S'han succeït a Barcelona l'Eurocon i el festival Barcelona Novel·la Històrica
Dos mons, dos esdeveniments en aparença oposats acaben de convergir a Barcelona: diumenge finalitzava l’Eurocon, esdeveniment únic del fantàstic europeu, i dilluns va començar el Festival de Novel·la Històrica, en peu fins divendres. Brandon Sanderson versus Christian Jacq (in absentia). El CCCB i Gigamesh davant del Born i el Centre de Cultura i Memòria. Friquis contra realistes. Ja, és clar... ¿De veritat ens creiem aquests tòpics?
Perquè potser és hora de reivindicar que a molts ens agraden tots dos. Fantàstic. Històric. Negre. Infantil. D’aventures. Ens agraden tots, i també el no gènere o mainstream, ens agraden els bons llibres. I ens apassionen, impurs, els que hibriden.
Notícies relacionadesA cavall entre història i fantasia, a més, hi ha les llibreries que traspuen. Així hi ha clàssics com La guerra de los mundos, que Libros del Zorro Rojo ha llançat amb il·lustracions d’Alvim Corrêa en l’època de Wells; o com una edició crítica i il·lustrada dels Cantos de Maldoror de Lautréamont amb què Valdemar-Gótica ha arribat al número 100; o com la recuperació en el seu 40è aniversari del Procés de contradicció suficient de Pedrolo, que permet a Orciny Press reivindicar-se i reivindicar el d’Aranyó per al seu centenari.
Així, hi ha novetats híbrides d’anomenada . De l’inèdit de Bolaño El espíritu de la ciencia ficción a les dues fantasies històriques d’Anagrama, El gigante enterrado, d’Ishiguro, i el Bravura de Carrère, que recupera Villa Diodati des de l’òptica de Polidori. I en assajos i antologies, la llista creix: La historia de los fantasmas, de Roger Clarke (Siruela); la immortal antologia a càrrec d’Andrés Ibáñez A través del espejo (Atalanta); el necessari El libro de las brujas, de Katherine Howe (Alba); o el profètic Homo Deus, de Yuval Noah Harari (Ed. 62/Debate), on l’autor de Sàpiens repensa el futur després del seu best-seller sobre el passat. Passat, història, futur, ciència-ficció, realitat fantàstica o viceversa. ¿Històrica o fantàstica? Llegeixin aquestes obres fantistòriques i veuran amb Borges que només hi ha una cosa a què hem de renunciar. I és al prejudici.
