Un 'tour' per Guantánamo

Mentre l'excitació electoral nord-americana està en la seva cota més espectacular, la reportera Alejandra Andrade ha viatjat al camp de concentració de Guantánamo (Fuera de cobertura, Cuatro). ¡Ah! Bona elecció. Guantánamo és també una cara dels EUA -en territori cubà- que la majoria de nord-americans no volen mirar. La visita d'Alejandra s'emmarca en el que els militars anomenen un tour guiat. Una o dues vegades a l'any concentren les peticions de periodistes d'arreu del món i els citen un dia, en grup, a l'estil dels operadors turístics clàssics. Llavors els permeten un recorregut turístic. Però és turisme opac. Els guies els controlen i els condueixen per zones prèviament preparades. Només poden entrevistar els oficials designats per l'alt comandament. I quan se'ls pregunta: ¿per què els presoners estan empresonats indefinidament i sense càrrecs?, ¿per què a les tortures les anomenen tècniques d'interrogatori millorades?, ¿per què no hi ha judicis, ni advocats? La resposta és sempre la mateixa: no som polítics; obeïm; fem la nostra feina. En aquesta línia va ser lluminosa la contra-

resposta que va donar un expresoner de Guantánamo, Mozzam Begg, quan Alejandra el va entrevistar a Birmingham. Va dir: «Els guàrdies dels camps de concentració nazis, durant els judicis de Nuremberg, també van dir que només feien la seva feina». Coincidència meditable. Tinc anotats en el meu arxiu molts tours televisius per Guantánamo. El febrer del 2006, Albert Elfa en va fer un per als Telenotícies (TV-3). No va poder ensenyar res. Aquí els ho vaig explicar. Albert ens deia: «Totes les imatges han sigut objecte de la censura militar». Podria semblar, doncs, un reportatge fallit. Tot al contrari. Va ser enormement vàlid. Va ser un clar testimoni del que tenia prohibit ensenyar.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

De totes les incursions televisives a Guantánamo la més impactant va ser la de Jon Sistiaga, a Cuatro, l'abril del 2006. En vista que no li deixaven ensenyar res, va marxar a Londres. I allà ens va mostrar un experiment del Channel 4. Van reproduir en un plató les mateixes condicions de Guantánamo. Van elegir per càsting set voluntaris. I els van sotmetre a les mateixes penalitats que als empresonats. ¡Ah! Allò sí que va ser una ratomàquia útil.

En aquestes eleccions, tan espectaculars, temo que la vergonya de Guantánamo no és un tema que influeixi en el vot de gairebé ningú.