Editorial
President Trump
El magnat s'imposa a Clinton amb el seu discurs populista amb tints racistes i misògins
El triomf del republicà també és la derrota de la demòcrata, incapaç de guanyar un candidat tan imperfecte
Els pitjors auguris s’han complert i Donald Trump ja és el nou president electe dels Estats Units. En contra del que indicaven les enquestes i el sentit comú polític, el magnat ha aconseguit la victòria electoral a cavall d’un discurs populista amb clars tints racistes i misògins. Amb la seva victòria s’obre un període d’inestabilitat i d’incertesa que Trump hauria d’esforçar-se a tancar com més aviat millor. Agradi o no a molts nord-americans i a la resta del món, ell serà a partir del gener el nou president dels Estats Units i, per tant, ha de començar des d’ara mateix a actuar com a tal. La resta del món, per la seva part, ha de començar a fer-se’n a la idea.
La victòria de Trump és el triomf del populisme i d’aquells, sobretot els blancs de classe mitjana baixa, que se senten expulsats per la globalització. En la seva exitosa campanya electoral es poden trobar punts en comú amb l’auge del populisme i de l’extrema dreta en altres parts del món, sobretot a Europa: rebuig als emigrants i malestar pel retrocés econòmic que implica el procés de desindustrialització. A això s’hi afegeixen aspectes purament nord-americans, com la perillosa i irracional deriva que va emprendre el Partit Republicà fa vuit anys amb l’aparició del Tea Party i la seva oposició sense quarter a Barack Obama.
Crida l’atenció el contrast entre el que va passar fa vuit anys, amb l’onada d’il·lusió que va portar la victòria d’Obama als Estats Units i la resta del món, i aquestes eleccions, que han arribat a cotes de baixesa política poc edificants i que han culminat amb la victòria del magnat amic del Ku Klux Klan que ha proposat que es prohibeixi l’entrada de musulmans als Estats Units. Un canvi d’orientació d’aquesta magnitud en tan poc temps mereix ser estudiat amb deteniment i és sens dubte motiu de fonda preocupació.
El triomf de Trump també és la derrota de Hillary Clinton. L’exsenadora i ex primera dama aspirava a fer història convertint-se en la primera dona a arribar a ser presidenta dels Estats Units. En les primàries es va imposar a un candidat massa esquerrà –segons els estàndards nord-americans– per ser un candidat fiable en unes generals, i en el duel final amb Trump va rebre el suport dels principals mitjans de comunicació i fins i tot de destacats dirigents de l’establishment republicà, espantats pel tarannà del seu propi candidat. El seu camí cap a la Casa Blanca semblava expedit, però Clinton ha sigut des del principi una candidata molt deficient, incapaç de generar il•lusió, opaca, la quinta essència d’aquest Washington al qual milions de nord-americans culpen dels seus sous minvants, de les seves feines precàries, de les indústries tancades. A més, la demòcrata ha sigut incapaç de marcar el ritme de la campanya, dominada per la figura de Trump, immune als escàndols mentre que contra l’exsecretària d’Estat actuava fins i tot el director de l’FBI.
Però tot això ja és història. L’única realitat és que a Obama el rellevarà a la Casa Blanca Trump, per molt difícil que resulti de creure. Li correspon al president electe aixecar alguns dels ponts que ell mateix ha destruït. Li toca ara complir les promeses que ha efectuat a les capes més desafavorides i expulsades del somni americà, i refer els llaços amb comunitats, països i organitzacions a les quals ha menyspreat amb el seu estil de loquaç estrella de la telerealitat, des de les dones fins als llatins, des dels musulmans fins als negres, des de l’OTAN fins a Mèxic.
El Despatx Oval no és un estudi de televisió, i el càrrec de president dels Estats Units no es practica a cop de tuit incendiari. Trump es troba amb un país dividit i polaritzat per la seva pròpia figura i amb una comunitat internacional perplexa i molt preocupada. La seva primera tasca és precisament honrar el càrrec pel qual ha sigut elegit. A partir d’aquí, haurem d’estar atents i veure quines són les polítiques que posarà en marxa el nou president. Serà per elles per les quals se l’haurà de jutjar.
