Rajoy guanya el pas a l'oposició

Mentre els partits de l’oposició seguien embrancats en les seves disputes internes, Mariano Rajoy formava un govern preparat per resistir la resta de la legislatura. Els analistes han coincidit a assenyalar dos aspectes principals: continuisme i baix perfil polític. No hauria de sorprendre la continuïtat de gran part del gabinet, perquè els caps de Govern solen mantenir el que funciona i reemplaçar el que no. En realitat, la renovació ha sigut progressiva. Rajoy ja ha nomenat 23 ministres, gairebé com Aznar i Zapatero (els seus gabinets eren de mida més gran). Només es manté el 23% de l’equip que va iniciar la legislatura anterior, i que constitueixen les columnes principals de l’etapa Rajoy: la vicepresidència i l’àrea econòmica.

    

Curiosament, ha sigut el primer president espanyol a no realitzar cap remodelació ministerial durant tot el mandat. La seva estratègia ha sigut més aviat anar deixant que els ministres dimitissin, per promocionar-se o forçats per les seves pròpies circumstàncies. 

I amb això ha tret profit de la seva posició governamental per anar netejant el partit d’adversaris, mentre aquests es batien (alguns fins i tot s’enfonsaven) en els enfangats camps de batalla autonòmica i també municipal.

   

 En canvi, no són tan clars els dubtes sobre el múscul polític del gabinet. Una observació de l’expertise acumulat pels ministres i les seves trajectòries mostra que Rajoy, igual que el seu predecessor Zapatero, ha prioritzat el valor polític per sobre de les qüestions tècniques. Amb Rajoy (i Zapatero) s’assoleixen els nivells més baixos d’especialització i d’expertise des de 1977, que amb prou feines arriba a la meitat del gabinet. Un de cada tres ministres acumula una modesta formació en temes econòmics, en alguns casos completada amb experiència de gestió pública o privada.

Amb Rajoy no hi ha espai per a outsiders o verdaders independents. No ho han sigut Guindos, Wert, Morenés o el mateix Dastis, els únics no afiliats. Tots ells han mantingut experiència prèvia en alts càrrecs, d’assessorament o de proximitat al PP. La resta tenia acreditada la seva experiència política i de partit, en molts casos de sobres. Rajoy (com Aznar) ha apostat per combinar ministres amb experiència política en diversos nivells de govern: un de cada tres ha tingut responsabilitats en tres o més àmbits institucionals diferents.

  

 Això posa de manifest el rendiment que el PP ha sabut treure de la política multinivell a Espanya per alimentar la circulació de les seves elits dirigents. Mentre que al PSOE ha persistit més separació entre els seus líders nacionals i els seus dirigents territorials assentats en governs autonòmics i municipals, les carreres polítiques dels líders populars han tendit a ser més transversals, transitant per nivells de govern diferents segons el marge i la conveniència política. 

   

 Amb aquestes bases, el president mirarà d’assegurar la direcció de les zones sensibles (política econòmica i Unió Europea) deixant la resta d’àrees per foguejar els més joves i mantenir equilibris interns de partit. No es poden esperar grans innovacions en matèria de polítiques públiques, ni alteracions en l’agenda de govern. Al contrari, mentre que els partits de l’oposició es trobaran amb un tarannà més dialogant respecte a l’anterior legislatura, la decisió última en qualsevol negociació seguirà depenent del nucli ministerial que fins ara marcava el pas del Govern. Sigui la qüestió catalana o qualsevol iniciativa social recolzada per l’oposició, requeriran el vistiplau de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría i de Montoro. S’haurà de veure com respon l’oposició, en què predominen els diputats novells, sovint més experts en l’estilística tuitera que en la comptabilitat pressupostària.

Així, el nou Govern de Rajoy també serà un període de promoció i escalfament per al pròxim cicle electoral del 2019. Aleshores una gran part de l’Executiu podria estar en condicions de convertir-se en candidats per recuperar autonomies en mans del PSOE o per renovar els seus lideratges regionals. Fins i tot, algun dels nous ministres també podria entrar aviat en la carrera per a la successió de Rajoy. Quan arribi el pròxim cicle electoral, ben bé podria ser que el PP fos el partit més renovat entre les seves primeres files.

  

Notícies relacionades

Rajoy impulsa una renovació moderada en un Govern fràgil

El PSOE: "No és un Govern fet per al diàleg"

 Per entendre com mirarà Rajoy d’abordar aquest repte, s’haurà d’esperar que completi la seva estratègia de nomenaments en la direcció del grup parlamentari i el pròxim congrés nacional.