MIRADOR
El padrí de la melancolia
leonard-cohen
Obligat per les circumstàncies a improvisar unes paraules sobre Leonard Cohen, el flamant ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, va lamentar la mort d’un artista «amb les cançons del qual hem ballat moltes generacions d’espanyols». Així ho va dir. En el món del ministre, els espanyols ballen al ritme de Leonard Cohen. Com que no se’ns acudiria mai atribuir les paraules del titular de Cultura a la simple ignorància, només ens queda desitjar que Méndez de Vigo no ens convidi mai a una de les seves estranyes festes.
Es poden dir moltes coses i molt bones sobre Cohen, però que la seva música convida al ball no és precisament el primer que li ve a un al cap. La producció del cantautor canadenc ha tingut sempre més aviat fama de lúgubre, un aspecte que els guionistes de la sèrie de televisió britànica Els joves van explotar amb hilarant crueltat en un gag en què els protagonistes temen ser atacats per un vampir i el hippy Neil anticipa el que els passarà: «Ens convertirem en vampirs i estarem morts i vius al mateix temps. ¡Com Leonard Cohen!».
Notícies relacionadesSí, l’autor de Dress rehearsal rag (una devastadora meditació sobre el suïcidi a l’hora de l’afaitat, amb la fulla a la mà) va explorar amb assiduïtat els avencs de la tristesa i el pessimisme, però va saber explicar el que hi va trobar amb un rigor i una precisió lírica descomunals. I no ho feia amb el propòsit d’arruïnar-li el dia a ningú. «L’efecte d’una cançó trista no és deprimir, sinó acostar l’oient a l’emoció i fer-lo sentir millor –va assegurar en una entrevista a Ràdio Luxemburg–. Per a mi, l’experiència d’escoltar una d’aquelles anomenades cançons tristes té un component curatiu».
Necessitem cançons en què la nostra tristesa trobi un lloc on aixoplugar-se i respirar, cançons que ens ajudin a sentir i també a entendre el que sentim. Necessitem cançons com les de Leonard Cohen. Aquelles amb les quals han ballat moltes generacions d’espanyols.
